Tota aquesta aventura; amb nusos però també molta diversió va començar l’1 d’abril de 2019 quan vam arribar a la Toscana. Després de passar tota la nit en carretera, el nostre autocar va parar a Pisa. S’ha de deixar constància del poc que van dormir alguns, jo, per exemple, només vaig aconseguir aclucar l’ull un parell d’hores i interrompudament.
Tot i tenir unes afores luxoses, amb cases molt boniques i cares, la ciutat de Pisa era normaleta i semblant a qualsevol poblet de Catalunya. Tot i que cal destacar que la Piazza dei Miracoli no és comparable a cap lloc. L’enorme i preciosa església, l’increïble baptisteri i la majestuosa torre deixen bocabadats a qualsevol turista. Jo no sóc una persona religiosa i per tant visitar; capelles, cúpules o catedrals mai m’ha interessat massa, encara que considero que la religió té molta presència en el passat i per tant és indiscutiblement important. El que puc assegurar és que em podria quedar mirant aquesta plaça durant tant temps com en tingués. Tots els detalls del marbre d’aquestes construccions hipnotitzaven als que volien contemplar el paisatge. Cal destacar, el meravellós temps que ens va fer; el sol va impulsar encara més la bellesa dels monuments.
Després de passar una hora llarga apreciant la Piazza del Duomo de Pisa vam tornar al lloc on havíem deixat anteriorment l’autocar i ens vam dirigir cap a Lucca.
El que més destacaria d’aquesta ciutat emmurallada d’uns vuitanta-vuit mil habitants és la plaça central on es troba l’Església de San Michele in Foro. Desgraciadament no ens va sobrar massa el temps a Lucca; vam perdre molt temps per a buscar un lloc on menjar. Tot i això el menjar va valdre la pena; vam trobar un lloc de pizzes amb una massa increïble i el formatge més fundent i deliciós. Després vaig entrar a una pastisseria que semblava tradicional i vaig decidir agafar com a postre un pastisset fet de galeta i farcit amb xocolata que em va meravellar.
Va ser a Lucca on vaig adonar-me que Itàlia és ben diferent d’Espanya, i és que mai abans havia vist ciutats senceres amb edificis del tipus arquitectònic dels que hi ha allà. També vam aprofitar per a visitar botigues de joies i roba. Em vaig provar una samarreta a una tenda i dos pantalons a un altre que era de roba vintage però res em va convèncer. Va ser allà també on vam intentar trobar una tenda de llaminadures per a portar a la meva germana però tot i preguntar a una parella italiana no ens vam en sortir i no la vam trobar.
No va ser fins prop de les set i mitja que vam arribar a Montecatini Terme; on es trobava l’hotel on ens allotjàvem. La ciutat era gran tot i que no tenia gaire encant, més aviat cap. A les vuit ja ens van servir el sopar, que no era gens bo. I després de sopar vam poder anar tots junts a visitar la ciutat de nit. L’única cosa que es podria destacar de Montecatini és que tenia una fira amb cavallets, una roda de fira, etc. El primer dia en general va estar molt bé.
