El dijous passat, dia 18 d’octubre, a la classe de filosofia vam veure una pel·lícula, per introduir una mica el tema dels límits, i fins on es poden estirar. La pel·lícula es deia Gottaca. Era un futur distòpic, un futur que va evolucionar gràcies als avenços mèdics i científics per aconseguir una genètica perfecte, una que et permets un bon futur, un bon aspecte, una bona salut. Però com a tots els mons possibles, res podia ser tan perfecte. A la societat també existien els que no tenien aquesta genètica, i es veuen condemnats a portar una vida inferior. Una vida en la qual no podien gaudir de bones oportunitats. Però dins d’aquesta societat, que no es diferencia tant en la nostra. Un individuu, en concret, vol canviar el curs de la vida i aconseguir mèrits tot i no tenir una bona genètica.
I que és el que ens planteja aquesta pel·lícula? Doncs jo tinc dues preguntes, primer, Realment aquesta societat és tan diferent de la nostra? Trobeu que portar al límit la ciència i deixar de banda a éssers iguals que tu és ètic? Doncs primer de tot, penseu-ho, la societat on vivim actualment també és així. Ser ric o pobre, aquesta diferència, la petita diferència de tenir més diners o menys et pot marcar la teva vida, el teu futur. Per molt estúpid que soni, la nostra societat ha aconseguit arribar al límit.
