No sabria com començar a descriure el cúmul d’emocions que em pressionen per sortir a la llum quan parlo d’aquest viatge. Però abans de començar m’agradaria fer una petita crida a l’autocontrol que s’ha quedat a Barcelona en comptes de pujar amb mi a l’autocar per anar a Itàlia. He hagut de prescindir d’ell i això m’ha comportat forces mal de caps…
Quan em poso a mirar cap enrere, des de casa, per recordar-ho tot la veritat és que el primer que sem bé a la ment és pasta, sí, pasta. Amb totes les seves lletres. Mira que és difícil trobar un lloc on la pasta no estigui bona allà, però ‘ep’, qui ha dit que jo no seria capaç de trobar-lo? Exacte. Aquell dia va ser a Florència, el segon, però allà ja arribarem més tard. Comencem pel principi de tot.
Jo em pensava que en general, quan la son cridava a la meva porta, la meva persona estava encantada de rebre-la, estigués on estigués. Però resulta que estant en un autocar amb gairebé 60 persones tota una nit no ajuda molt a què aquesta arribi. Bé, segons els meus càlculs diria que 30 minuts són els únics en els quals vaig poder gaudir d’una mica de son. L’insomni sempre acudeix a mi quan menys el necessito…
La nostra primera parada significativa, ja que no em pararé a explicar el meu entretingut esmorzar que va ser acabat devorat per un company meu, va ser Pisa. La impressió va tenir efecte en mi, un cop que entres al ‘parc’ un conjunt d’escultures se’t presenten davant teu amb tota la seva presència. La torre de Pisa ja la tenia bastant vista, encara que no en persona, és un monument que ja tens molt present un cop que et dirigeixes cap allà. En canvi el que més em va sorprendre va ser la petita, o gran depèn d’amb què la comparis, cúpula. Allà vaig provar la primera de les mil i una pizzes que em menjaria més endavant en tot el viatge, i encara que tenia molta gana, i amb gana tot està bo, he de dir que tot i això em va agradar molt. I si ens fiquem a detallar més, va ser el dia que més abrigada anava i el que més calor vaig passar.
Un cop que vam baixar de l’autocar a (lloc hotel) l’aire que es respirava era el mateix que en totes parts, no em va resultar res de l’altre món. Hi ha gent que realment ho creu, ‘es respira un altre aire!’. Per res. Però això és bastant irrellevant quan parlem de tot el conjunt en general. Mentre ens dirigíem cap a l’hotel després de visitar Pisa em vaig adonar que bàsicament tot el que envoltava el poble eren hotels, l’originalitat regnava en aquell lloc (ironia pels que estan un pèl adormits). L’hotel que ens va tocar per dormir estava prou bé. Normalet.
El viatge en general va ser una experiència enriquidora de cara al futur.