Fa uns quants dies em vaig acabar el llibre de ‘El cel és per tot arreu’. I només de recordar-ho ja tinc ganes de tornar-lo a llegir. (Amb tot això diré que el meu afan per llegir és extrem, així que potser hi ha coses que et semblen una mica exagerades.)
No sóc concient de si va ser el llibre en si o que em va donar per empatitzar massa amb la història i tot, però des de que vaig començar a llegir les primeres paraules se’m va formar un nus a l’estomac que no em vaig poder desfer ni tres hores després d’ahver-lo llegit i reflexionat amplimaent.
El cel és per tot arreu és un llibre que narra la història d’unanoia de disset anys que ha perdut sobtadament a la seva germana gran. Arrel d’aquest aconteixement la Lennie Walker, la protagonista, pren protagonisme, mai millor dit, en la seva pròpia vida. Mentres vas llegint vas acompanyant a la Lennie en les diferents etapes del dol, llegint els seus pensaments d’adolescent i les coses que desancadenen la mort de la Bailey, la seva germana. Ha daprendre ha conviure sense ella i amb els dos nois que sembla que estan allà per tot el que ella necessiti…
Si per algún motiu de l’univers estàs llegint aquesta entrada al meu wordpress, prent-ho com una crida del destí i fes-me cas. Aquest llibre val la pena.