Divendres 4 de desembre els alumnes de segon de batxillerat de l’àmibt social-humanístic vam anar al MNAC a veure l’expostició Diàlegs intrusos, Tot és present. L’exposició comptava amb un llarg seguit de sales on, a mida que anaves passant, t’anaves adentrant en diferents períodes de l’història de l’art. Des del romànic fins als vanguardistes.
S’explica així l’exposició; ‘Per poder presentar al públic i realitzar una reflexió sobre l’art de la postguerra i segona avantguarda, establim aliances estratègiques amb diverses institucions, tant públiques com privades. En aquest sentit, amb Diàlegs intrusos iniciem un programa de col·laboració amb la Fundació Suñol, per enriquir la lectura de les obres d’aquesta importantíssima col·lecció en el context de les col·leccions històriques del Museu Nacional. Aquest acord és de gran importància pel que fa a la construcció de la col·lecció i del relat contemporani.’
‘En tant que ens apropa a la sensibilitat i als problemes de la contemporaneïtat, l’art de la segona meitat del segle xx obliga a fer una reflexió crítica vers la història. Diàlegs intrusos proposa la inserció dins les sales del museu d’una tria de dinou obres de la Fundació Suñol pertanyents a les segones avantguardes. Aquestes obres entraran en diàleg, per la via de l’analogia o del contrast, amb obres històriques de l’art medieval, renaixentista, barroc, modernista, etc.’
L’exposició, junt amb les instal·lacions del museu varen ser una manera de desconnexió molt interessant. Opino que cal buscar llocs i moments per a poder sortir de la ciutat, i el museu del MNAC és un bon lloc per a dur a térme aquesta tasca.
Aquest és un clar exemple de diàleg. Veiem doncs, com el quadre romànic presenta un tema completament satànic, amb tortures.I com la cadira, presenta una anti-cadira. El fet de modificar un objecte que té com a principal funció el fet de setnar-se fer-la completament al contrari, que el fet de sentar-se comporti una tortura.