Hola Sadie,

No se si et servirà de consol saber les coses milloraran, i molt (almenys aquí a Califòrnia). No et puc donar gaires detalls de qui sóc jo, o des d’on t’arriba aquesta carta i a més t’he de demanar que no l’ensenyis a ningú: podria haver greus conseqüències. Sé que ara tindràs moltes preguntes però t’he estat observant i sé que t’ajudarà saber tot el que te d’explicar.  Em sap greu tant misteri però espero profundament  que aquesta carta et sigui de consol els dies dolents, perquè malauradament també n’hi hauran.

Sé que l’únic que coneixes és la teva realitat: treballar des de petita i no rebre escolarització, dormir als carrers fins i tot els dies més freds. Però no sempre serà així, en tan sols quatre generacions, és a dir, els teus besnéts  rebran una  educació obligatòria fins als 16 anys, i no et pensis que llavors es posaran a treballar, amb una mica de sort acabaran la Universitat (Institució docent integrada per diferents centres on són impartits els estudis superiors de les diverses branques del saber i són atorgats els títols corresponents.) i es podran dedicar al que realment els apassioni. T’he de dir que no tothom tindrà aquesta sort però almenys els hi serà més fàcil del que ho és en la teva època.

Tot i que tu tindràs set fills, tot i que totes les teves amigues de la fabrica en tindran també 8, 9 o 10 els teus besnéts només en seran 3, i serà considerada una família nombrosa, increïble, no?

A les tardes podran fer extraescolars, jugar al parc, quedar amb els amics. Res de treballar  14 o 16 hores diàries, res d’haver de jugar al tocar i parar entre les filadores, res de suar tonalades de suor sobre les peces de roba que fabriques. A les nits podran dormir sobre aquests matalassos de cotó en els que tu somies, uns iguals al que té la filla del cap de la fàbrica. Tindran més de dos parells de sabates, unes de tant còmodes com les que vas veure a l’aparador del centre i no hi haurà ni un dia en el que els hi faltin mitjons.

Parlant de la roba que portaran també t’he d’informar d’una mala notícia; tot i que aquí la vida serà molt millor hi haurà paisos on infants seguiran treballant en fabriques, a aquests paisos els anomenaran paisos del tercer món. Em sento hipòcrita, després de compartir el meu desacord cap a la vostre forma de vida, dir-te que tant els teus besnéts com tots els seus companys de classe compraran roba feta per nenes i nens com tu, pel sot fet de que els governs i el poble, recolzaran aquest explotament  infantil per l’únic fet de que el tèxtil serà mes barat. Per altre banda no està tot perdut, hi ha organitzacions com la OIT que treballen per erradicar aquestes pràctiques.

I ara et preguntaràs, que ha hagut de passar amb tan poc temps perquè les coses canviïn tant? Doncs hi intervindran diversos factors, des de les organitzacions de sindicats obrers fins a la evolució de les tecnologies. I si, encara que sigui irònic  la revolució industrial ajudarà, molt a la llarga, ajudarà a casi eradicar l’explotació infantil. Sé que no saps del cert si dic la veritat o no així que intentaré proporcionar-te algunes dades sense condicionar la teva rutina: La primera llei que regularà el treball infantil apareixerà al 1873 i serà batejada amb el nom de llei Benot. Una altra llei apareixerà al 1900 que començarà a segregar els treballadors en homes, dones i nens. Al 1944 s’aprovarà la Llei del Contracte de Treball (L.C.T) que regularà diferents aspectes sobre el treball de menors, i només es podran contractar els majors de 18, o als que tinguin entre 14 i 18 amb l’autorització paterna. Crec que aquestes dades seran suficients.

Espero que en aquesta carta hagis trobat el consol que necessites, espero que t’hagi donat el suport necessari perquè quan arribi el moment lluitis per aquest món millor.  Recorda que el futur depèn també de tu mateixa, i espero haver-te trasmès que és importantissím que lluitis amb els sindicats. Encarà que queda molt perquè l’explotació infantil desapareixi cada dia estem més aprop d’aconsegui-ho. Sigues el màxim feliç possible siusplau.

Una abraçada,

Anònima.

Sadie, a cotton mill spinner, Lancaster, South California, 1908, Lewis Hine. Collection of Michael Mattis and Judith Hochberg.