Aclaració: en aquesta entrada em referiré al dolor com a sentiment, com a dolor psíquic
El dijous passat a primera hora vam fer, com cada setmana, Filosofia. El tema que vam tractar va ser “El dolor”. Per fer-ho ens vam plantejar algunes preguntes filosòfiques bàsiques sobre aquest. Perquè sentim dolor? o creus que és bo sentir dolor? van estar les dues preguntes principals. La meva resposta a la primera pregunta és que no tinc ni idea de perquè sentim dolor, no perquè no hi hagi pensat, és més, sense el dolor crec que no hi hauria amb que comparar la felicitat o el ben estar i, per tant, els infravaloraríem, però això no respon a la pregunta, així que no ho se. La resposta a la segona és que depèn del punt de vista; el dolor ens recorda que aquell algo o algú pel qual sentim dolor ens importa o ens ha importat i és fundamental passar per aquest dolor per sentir empatia i ser humans. Això no treu que sentir dolor sigui horrible.
Després de posar en comú les respostes de cada alumna vam prosseguir a veure alguns exemples de pensadors que havien tractat el tema. En concret foren Buda i Arthur Schopenhauer com els “pessimistes”, Simone de Beauvoir com a la “feminista” i Friederich Nietzsche com al “superhome”. És just aquest últim pensador qui va enamorar-se de Lou Andreas-Salomé, una dona de la que ens van demanar que cerquéssim informació:
Lou Andreas-Salomé va ser una intel·lectual russa que va néixer el 12 de febrer de 1861 i va morir el 6 de gener del 1937. Fou i segueix sent considerada una de les deixebles més properes a Sigmund Freud i una de les fundadores de la psicoanàlisi. Lou era tan guapa i seductora que molts la coneixien com a femme fatale. Moltíssims intel·lectuals de l’època van enamorar-se d’ella, incluit Nietzache, qui li va demanar matrimoni dos cops.
Lou andreas-salomé, paul rée i nietzsche
Un cop vam entendre el punt de vista de cada pensador que he anomenat abans vam fer una espècie de debat entre totes les noies de la classe (els nois van fer el seu respectiu debat) i vam concluir que qui s’apropava més a la veritat era Schopenhauer, ell diu que, per exemple, si ens hem enamorat, hem d’acceptar la dosi inevitable de sofriment, decepció i dolor. Si, sona molt depriment i pessimista però sincerament té raó, no tot son flors i violes en aquesta vida, per cada moment de felicitat hi ha un de patiment i com més aviat ho aprenguem millor. Almenys aquest és el meu punt de vista. Estaria bé ser com la Simone de Beauvoir, que diu que cal superar la ruptura i evitar les situacions que no ens deixen ser les protagonistes de la nostre vida, però es més fàcil dir-ho que fer-ho.
“La felicidad es solamente la ausencia del dolor” – Arthur Schopenhauer