Carta a José
Hola José,
t’escric des del futur, sé que tens 15 anys i portes molt temps treballant, concretament t’escric des de l’any 2019, visc a Barcelona com tu, però ara les coses han canviat un munt encara que no ho sembli, primer de tot, jo em desperto amb un despertador a les 7, tu en canvi et despertes més d’ora, i et desperta el teu pare per anar a la fàbrica, jo em vesteixo, però tinc diferents peces de roba per a triar, al contrari de tu, que sóc conscient que no tens gaire per a triar, just després vaig a esmorzar, un bon vol de cereals, tu no sé ni si esmorzes pa amb prou feina, jo ja vaig cap a l’escola, i jo sé que tu has d’anar cap a la fàbrica, et queda molta feina per a fer avui, un cop a l’escola faig sis hores de classe i quaranta minuts d’esbarjo, a tu et toca estar a la fàbrica, estaràs entre 14 i 16 hores, és pràcticament tot el dia, just acabar l’escola, tu encara segueixes a la fàbrica, mentre jo faig el que vull, em diverteixo jugant a la play i fent coses alternatives que no són treballar, un dia bàsquet, l’altra guitarra, i inclús faig classes d’anglès, que tu amb prou feina saps dir “Hello”, un cop ja m’ho he passat bé, vaig a sopar, cap a les 21, tu a aquesta hora fa poc que has sortit de la fàbrica, suposo que mentre jo sopo tu jugues amb els teus amics i amigues, després de sopar estic una estona amb el mòbil i me’n vaig a dormir, tu després d’un dia llarg ja vas a dormir, i l’endemà hauràs de fer el mateix, i així cada dia.
No crec que hagis entès perquè un noi que viu a l’any 2019 t’ha escrit aquesta carta, ho he fet perquè em sap greu, em sap molt de greu que un noi que hauria d’estar gaudint de la seva vida i fent coses per divertir-se, estiguis obligat a treballar a una fàbrica durant 14-16 hores, i surtis pensant que estàs fent bé, però jo et vull conscienciar que sense donar-te conte, estàs perdent la teva joventut fent coses que haurien de fer treballadors adults, em sap molt de greu, ja que mai gaudiràs com a l’any 2019 gaudim els nois i noies, a part d’això no estàs sorprès de com ha canviat la vida dels nois i noies en quatre generacions, el món en aquest aspecte ha avançat, i això em posa alegre, perquè mai hauria imaginat com seria haver-me d’aixecar pensant que hauré de treballar tot el dia, la veritat és que és molt dur, no espero resposta d’aquesta carta, només espero que pensis amb tot el que fas diàriament i el que realment hauries de fer a la teva edat.
Eloi Casanovas
