Refugiats
Refugiats. Una paraula que et fa pensar en gris. Tristor.
Aquesta és la situació dels refugiats. Escapar del seu país per a refugiar-se en un altre. S’exilien, diexen tot el que tenien a casa seva per salvar la seva vida. I quina és la resposta per part dels països als quals venen? “No volem rates a casa nostra”. Així és com és l’humà viu, veu que es barallen dos bàndols o més i, els que no hi tenen res a veure no intenten ajudar a parar la situació, es limiten a fer com qui no vol la cosa i seguir vivint com si res quan a l’altre costat del món hi moren centenars de persones al dia.
Un exemple seria el govern d’Hongria. Van posar una tanca que rodejava gran part del país fent que la gent que volia entrar-hi hagués de donar molta més volta. Tenien el discurs que ho feien per seguretat, ja que segons ells portaven malalties i deixaven una mala imatge al país.
Molts altres països han fet coses semblants, fins i tot, hi ha hagut un partit polític de Grècia que ha intentat que no passessin refugiats utilitzant armes de foc. No els hi semblen poques les morts que hi ha durant el trajecte que ells també poden matar-los en veure’ls venir.
Tot i així, hi ha altres països que sí que els acullen, com Alemanya (sense comptar el partit neonazi). Aquests els intenten ajudar, tot i que és molt complicat que només arribar ja els hi donin els papers i puguin viure “normal”.
En aquest documental sobre els refugiats que es va emetre el 2016 a TV3, es parla sobre com és la situació de la gent que abandona el seu país perquè hi ha unes condicions nefastes, i després altra gent que no vol que vinguin a viure i a tenir una oportunitat per viure millor.
Entrevisten al director general de Metges Sense Fronteres, en Joan Tubau. Ell explica com ajuden a molts refugiats a poder arribar a tocar de peus a terra a Europa, després de moltes hores travessant el mar fins a arribar on hi arriben. Alguns ploren, d’altres els hi donen mil gràcies i d’altres es limiten a mirar el seu voltant sense acabar de creure’s el que veuen. Tot i així, ell explica també que per molt que arribin, sembla que Europa estigui molt bé perquè no hi ha tantes dificultats, però poder viure en una casa, amb un sou i amb una vida mitjanament bé és molt complicat.
En conclusió posen moltes imatges de com arriben aquesta gent, com travessa les fronteres a peu, amb tren o amb barca. Ensenyen un mapa i descriuen tot el recorregut que han hagut de fer els refugiats per arribar a la seva destinació. Entrevisten a diferents persones per a donar a conèixer la seva opinió.
És un documental molt dur de veure, tot i que ens fa sentir i veure que per molt que nosaltres visquem molt bé, hi ha molta gent que el fet de viure ja és molt.
Aquí us deixo l’enllaç per poder veure el documental: