En aquesta situació, a català, hem fet una audioguia dels edificis modernistes reconvertits. Els edificis que hem posat a la nostra audioguia són: Les arenes, la casa de la lactància, la casa Golferichs i la casa Vicens.
Com que no es pot pujar l’audioguia, aquí poso el text.
Benvolguts joves sóc Víctor Català i avui, 30 de gener de 1910, us guiaré per una ruta on us ensenyaré els edificis més moderns i que m’agraden més del meu barri: les Arenes, la casa de la Lactància, la casa Golferich i finalment la casa Vicens
El primer punt on us guiaré és la coneguda plaça de toros, Les Arenes. Us deixo amb el meu company Rubén.
És un edifici modernista, situat a plaça Espanya. L’edifici fou una plaça de braus on es va practicar la tauromàquia. Actualment és un important centre comercial, d’oci i cultura. Aquest edifici va ser construït l’any 1900 i l’arquitecte que va modelar aquest edifici va ser August Font i Carreres. I Ricard Rogers es va encarregar de la remodelació de l’edifici. Va conservar el que era l’arquitectura base de l’edifici que era d’un estil Neomudèjar, un estil nacional espanyol, a això em refereixo als seus colors, el vermell i el blanc. En la remodelació es van afegir detalls innovadors com per exemple l’ascensor el qual es pot apreciar sense entrar dintre.
Després d’aquesta interessant explicació del meu modern i jove company Rubén ens dirigim a visitar la Casa de la Lactància. Però primer us explicaré un petit secret, realment em dic Caterina Albert, sóc una dona, precisament per això firmo amb un pseudònim masculí perquè si no se’m tapiaria de poc femenina. Us deixo amb la meva jove companya Blau que us explicaré la història de la Casa de la Lactància.
La casa de la Lactància és un edifici modernista el qual es va crear per acollir nens desemparats i un hospital maternal on moltíssimes dones van donar a llum les seves criatures. Era on anaven a parar els nens aliens on les dides els donaven el pit. Fins a l’any 1980 va funcionar com hi ha hospital maternal, es deia la maternitat. El nom de l’edifici és aquest per l’objectiu de la mateixa casa. Va ser construïda gràcies al mecenatge de la burgesia. L’arquitecte Pere Falqués va projectar la Casa de la Lactància l’any 1907 i Antoni de Falguera va enllestir-ne la construcció el 1913. És una bonica casa de finestres neogòtiques, senzilles formes i una façana de sarmàtica blava clarament modernista. A l’interior si conserven perfectament les baranes de ferro forjat, la claraboia del sostre, els vitralls modernistes i els arrambadors de mosaic. Està situada al districte de l’eixample, es troba a l’illa de cases delimitada per la Gran Via de les Corts Catalanes i els carrers de Calàbria, Diputació i Viladomat.
Moltes gràcies jove. En un moment passarem a visitar la casa Golferichs però primer us explicaré un parell de coses sobre mi, com bé sabeu sóc una escriptora de gran prestigi, la meva novel·la més famosa és “solitud” una de les meves obres preferides. Bé, us deixo amb el meu bonic company Joan que us explicarà a fons la casa Golferichs.
La casa Golferichs es un edifici modernista que està situat la Gran Via de les Corts Catalanes,a l’Esquerra de l’Eixample. Va ser una de les primeres grans obres de Joan Rubió i Bellver.
La família de Macari Golferichs va viure a la casa fins que, l’estiu de 1936, va ser confiscada per milicians llibertaris que hi volien crear una universitat popular. Després de la Guerra Civil, la casa va passar a mans de l’orde de les Dominiques de la Presentació, que van modificar notablement l’interior de l’edifici per convertir-lo en un col·legi religiós. A finals dels anys seixanta un promotor privat la va adquirir amb la intenció d’enderrocar-la i construir-hi pisos. Aquest fet va desencadenar insistents protestes veïnals que van evitar que la casa, desaparegués.
L’any 1984, l’Ajuntament assumí finalment la propietat de l’edifici per instal·lar-hi la sala d’exposicions i la sala d’actes del nou Centre Cívic Golferichs.
Moltes gràcies jove, per acabar amb aquesta interessant ruta ens dirigim al barri de Gràcia un barri no molt conegut per a mi, ja que sóc de L’escala un poble costaner de l’Empordà. Al llarg de la meva intensa vida he rebut quantitat de premis però no he pogut recollir cap en persona per no revelar la meva veritable identitat. Bé, finalment us deixo amb la meva petita amiga maia, la qual m’han dit que tenim moltes semblances.
Casa vicens:
La casa Vicens es un edifici modernista situat al barri de gràcia, va ser el primer projecte important d’Antoni Gaudí i va ser construït el 1883. A la façana d’aquesta casa senyorial Gaudí juga amb la pedra, el maó i una extensa gamma de rajoles, de diversos colors, de València. Les tanques i les baranes de ferro forjat s’inspiren en formes de la natura, motius modernistes. Gaudí va rebre l’any 1883 l’encàrrec per part de Manuel Vicens i Muntaner per a la realització d’aquest edifici, que tenia com a objectiu ser una casa d’estiueig. La Casa Vicens va ser projectada per Antoni Gaudí l’any 1878 i construïda entre el 1883 i el 1885. La casa està estructurada en quatre nivells, corresponents a un soterrani per al celler, dues plantes per a l’habitatge i unes golfes destinades al servei. La casa també disposa d’un jardí amb una font monumental, demolida el 1946. En aquest edifici Gaudí va anticipar molts ornaments i característiques que després formarien part dels trets més comuns de l’arquitectura modernista. El 27 de març de 2014 Mora Banc comprà la casa Vicens i finalment va obrir les seves portes com a casa-museu el 16 de novembre de l’any 2017.
Espero que aquesta petita ruta pels meus edificis modernistes preferits de Barcelona us agradi. Fins a un altre.