Per a començar la situació d’Identitats a socials vam escoltar la cançó “Milonga del moro judío” de Jorge Drexler, una cançó que parla sobre com és tenir i viure amb dues religions, les quals estan enfrontades.

Com bé diu el títol, és una milonga. La milonga va néixer al segle XIX i és típica als països Sud-Americans com l’Argentina, l’Uruguai i del Rio Grande do Sul. És un tipus de música i dansa caracteritzada pel seu ritme ràpid i vivaç, i pels seus girs melòdics. El seu compàs és binari, acostuma a ser 2/4.

El tema principal d’aquesta en concret és la religió, en aquest cas dues religions oposades com són la jueva i la cristiana.

Parla de la vida jueva i de la tristor que es té per ser jueu. Ell està confós, això de viure envoltat de dues religions diferents, que entre elles no s’entenen, és molt difícil.

La guerra és un dels temes principals d’aquesta milonga. L’autor confesa que que qualsevol mort en guerra fa mal, que al final no hi ha ningun guanyador, que només hi ha dolor i vides que desapareixen. Al final tothom acaba mort, sigui del bàndol que sigui. També diu que és igual que hi hagi un munt de vides al món, totes són igual d’importants.

A part de la guerra també parla de com la humanitat sempre es separa, ja sigui per culpa de les religions o per culpa de les fronteres que separen els països.

Xerrada TED

El cantant després d’escriure la cançó va fer diferents xerrades, entre elles fa una xerrada al TED. En aquesta xerrada explica com va començar a escriure la cançó i explica també en que està inspirada aquesta milonga.

La cançó comença quan l’autor, Jorge Drexler està amb el seu amic Joaquín Sabina, aleshores aquest li diu que anoti una estrofa, la que serà la tornada de la cançó:

Yo soy un moro judío

Que vive con los cristianos

No sé que Dios es el mío

Ni cuales son mis hermanos

Joaquín Sabina li proposà un repte: fer la cançó amb dècima. Ell tot convençut acceptà, però després és donà compte que no sabia que era la dècima. Quan va arribar a casa es va informar sobre el que era i com s’escrivia amb dècima, i al tenir-ho clar es va posar a escriure.

Aquell tema a ell el tocava de molt aprop, ja que a casa vivia aquesta mateixa situació. El seu pare era jueu i sa mare era cristiana, vivia envoltat de dues religions gairebé oposades

Després d’escriure la cançó viatja pel món per veure com és la dècima a cada país. A Espanya les dècimes ja no s’utilitzen però a Amèrica del Sud sí, i tot i ser autòctones d’Espanya tots els països Sud-americans creuen que la dècima és pròpia del seu país, ja que no se sap gaire d’aquesta manera d’escriure, però en Jorge Drexler va descobrir que no és així.

Segons la meva opinió crec que aquesta és una cançó interessant per sentir i que està plena de significat. Crec que la història que hi ha al darrera és molt interessant i que està molt ben plasmada en la milonga. Jorge Drexler ens ensenya que per molt que no sigui simple, o el més normal, es pot viure perfectament envoltat de persones d’altres races i creences, que les diferents identitats poden conviure perfectament. També ens demostra que si busquem semblances entre totes les varietats d’identitats que hi ha al món, trobaríem moltes més semblances de les que creiem, perquè al cap i a la fi, tots som humans. Les identitats només ens diferencien per simples detalls, però totes elles es mereixen el mateix respecte i els mateixos drets.

Aquí us deixo la lletra de la cançó:

Lletra de la cançó:

Por cada muro un lamento
En jerusalén la dorada
Y mil vidas malgastadas
Por cada mandamiento
Yo soy polvo de tu viento
Y aunque sangro de tu herida
Y cada piedra querida
Guarda mi amor más profundo
No hay una piedra en el mundo
Que valga lo que una vida

Yo soy un moro judío
Que vive con los cristianos
No sé que dios es el mío
Ni cuales son mis hermanos

No hay muerto que no me duela
No hay un bando ganador
No hay nada más que dolor
Y otra vida que se vuela
La guerra es muy mala escuela
No importa el disfraz que viste
Perdonen que no me aliste
Bajo ninguna bandera
Vale más cualquier quimera
Que un trozo de tela triste

Yo soy un moro judío
Que vive con los cristianos
No sé que dios es el mío
Ni cuales son mis hermanos

Y a nadie le dí permiso
Para matar en mi nombre
Un hombre no es más que un hombre
Y si hay dios, así lo quiso
El mismo suelo que piso 
Seguirá, yo me habré ido
Rumbo también del olvido 
No hay doctrina que no vaya
Y no hay pueblo que no se haya
Creído el pueblo elegido