- Objectius: Construir un pont resistent amb canyetes
- Eines: Pistola de silicona, tisores, regla, cuter
- Materials: canyes, celo, barra de silicona i cartró
- Descripció:
El primer pas que hem fet ha sigut ajuntar tres canyes de tal manera que quedi una recta de tres canyes juntes. Les dobleguem per la meitat, i després marquem 12 centímetres i dobleguem les dues puntes. Ens ha de quedar un triangle amb els costats de 12 centímetres.
Per ajuntar-los hem ficat una canya dintre l’altre i ho hem reforçat amb trossets de celo. Hem repetit aquest procediment 6 vegades i ens han quedat sis triangles de 12 centímetres cada costat. En acabar els triangles, els hem ajuntat amb silicona pels vèrtexs i ens han quedat dues sèries de tres triangles.
Hem mesurat i tallat 7 canyes amb una mida de 12 cm. Ham enganxat amb silicona canyes de 12 centímetres a cada vèrtex pel costat sense cola, i hem esperat uns 20 segons per tal que es refredés una mica. Hem aguantat les canyes verticalment fins que s’han refredat i la unió ha quedat feta.
Perquè no es fongués el plàstic hem evitat tocar amb la pistola directament a les canyes.
Farem una primera prova per comprovar quina resistència té el nostre pont. Tallarem dos tires de paper de 11,5 centímetres i les ajuntarem. Quan ja les tinguem enganxades, mesurarem 40 centímetre de llargada i ho tallarem. Utilitzarem aquest tros de paper per comprovar quantes eines suporta el nostre prototip. Amb el tros de paper observem que no aguanta gaire pes, ja que amb una eina ja es veu la deformació del pont. Aquesta eina pesava 97,5 grams.
COMPROVACIÓ 1 – CARTÓ (VÍDEO)
Per fer una segona comprovació de la resistència del primer prototip del pont, hem fet un rectangle de les mateixes mesures que el tros de paper, de 11,5 per 40 centímetres, en un tros de cartó i l’hem tallat amb ajuda d’un cúter. Una vegada ja tallat, hem posat el rectangle en la base del pont i a partir d’aquí ha començat la segona prova de resistència del pont.
Rectangle de cartó: Vídeo
La base de cartó ens ha donat molta més resistència i el pont ha resistit a més de 2 kg d’eines, exactament 2,267 kg, cosa que no és poc. No hem arribat al màxim, ja que no volem que se’ns trenqui, sinó no podrem continuar amb la nostra pràctica. Hem parat de posar eines quan ja es notava una mica la deformació. Però nosaltres volem que sigui més resistent, per això continuem per millorar el nostre objectiu, construir un pont resistent amb canyetes.
Continuarem posant-li resistència utilitzant 4 canyes de 12 centímetres per
unir els vèrtexs superiors dels triangles de manera que els laterals del pont quedin acabats. Escurçarem aquestes 4 peces fent un tall als dos extrems a 45º aproximadament per tal que encaixin bé.
Fem una segona prova de càrrega i allà podem comprovar que aquest segon prototip resisteix més. Amb el segon prototip també hem fet dues proves la del tros de paper i ladel tros de cartó.
Al fer la primera prova, amb el tros de paper només ens havia resistit una eina de 97,5 g, i amb aquest segon prototip ens ha aguantat 416 grams.
En la segona prova també hem vist una millora de resistència, ja que el pont ha aguantat més de 3 kg amb la base de cartró. Fent aquesta prova hem vist que el pont no es deforma com abans, sinó que es deforma transversalment i es fa més ample.
Continuem reforçant el pont amb la triangulació. Ajuntem dos canyes i les tallem a una longitud de 17 centímetres, aquest procediment el repetirem fins a aconseguir 5 canyes de 17 centímetres. Aquestes canyes serviran per reforçar més l’estructura. Les hem posat a les diagonals dels quadrats de dalt i de baix, de manera que el pont ha quedat amb una estructura tota triangulada i ha guanyat resistència.
Al acabar de reforçar-ho, hem fet una prova de càrrega amb el tercer prototip. Com amb el anteriors prototips, hem fet dues proves de resistència diferents, amb la plataforma de paper i amb la de cartó. Al fer la primera prova ens hem adonat que el pont havia agafat molta resistència, ja que amb el tros de paper a les anteriors proves aguantava tres eines, però fer tota l’estructura triangulada ens ha aportat molta resistència, més de la que ens pensavem i tot. Hem anat posant eines i el pont no es deformava, finalment ja no cabien més eines i hem parat de posar-ne. Però tot hi haver-hi posat més de 3 kg d’eines, exactament 3573,6 g, el pont ha continuat igual i no s’hi ha apreciat gaire deformació. Amb la segona prova, com era d’esperar, no s’ha deformat i a aguantat més pes, és a dir més eines. Com a la prova anterior hem hagut de parar de posar eines, però estaven més ordenades i hi han capigut més eines.
El pont ha acabat resistint a més de 4,5 kg d’eines sense deformar-se, i es pot dir que hem complert el nostre objectiu el qual era fer un pont resistent. Hem arribat a la conclusió de que l’estructura triangulada és la més resistent que es coneix avui en dia, ja que els triangles no tenen grau de llibertat, tenen un grau de llibertat 0.
