Per a la classe de socials hem hagut de veure El verdugo, una pel·lícula sobre l’Espanya franquista que va ser dirigida per Antonio Berlanga l’any 1963.
- La emigració a Alemanya
- La pena de mort a Espanya
- La creació de nous barris a les grans ciutat, com ara Madrid en el cas de la pel·lícula, i el repartiment de pisos.
- El dilema ètic de José Luis i com el soluciona i de quina manera el solucionava el seu sogre.
- L’incipient turisme a l’illa de Mallorca
- El paper de la dona en la societat d’aquella època
- El paper de l’església catòlica
El botxí es va presentar a Venècia el 1963, quan Franco acabava d’ordenar l’afusellament de l’comunista Julián Grimau i l’execució per garrot vil dels anarquistes Francisco Granado i Joaquín Delgado. Precisament el Caudillo era llavors conegut al món com «el botxí», sobrenom que va cobrar actualitat amb les protestes internacionals davant aquestes execucions. De fet, Berlanga i l’equip de la pel·lícula van ser rebuts a pedrades per anarquistes italians que havien cregut que, amb aquest títol, la pel·lícula era una apologia de Franco. Contràriament, les autoritats espanyoles van entendre El botxí com «la pel·lícula més antipatriòtica i antiespanyola que s’hagués vist mai», malgrat el seu innocent aspecte de comèdia.
Sinopsi:
Amadeo és un vell botxí a punt de jubilar-se. Un patronat d’habitatges li concedeix un pis on podrà viure amb la seva filla Carmen, que acaba de casar-se amb José Luis, emprat en una funerària. No obstant això, la concessió de l’habitatge està condicionada a l’ocupació de botxí, de manera que Amadeo haurà de convencerà José Luis perquè hereti la professió. José Luis, després de moltes pressions, accepta amb la condició que dimitirà si es veu obligat a exercir. La vida transcorre fins que un dia arriba l’avís que José Luis ha ajusticiar a un condemnat a mort. Amadeo tranquil·litza el seu gendre convencent-li que a la fi arribés ell indult i tota la família es trasllada a Palma de Mallorca com a turistes. Però l’indult no arriba …