Els moviments socials han sigut, són i seran el motor del canvi d’aquesta societat. El sufragi femení, la jornada de 8h i extreure el racisme de la societat, son tres exemples molt clars de com la pressió ciutadana ha aconseguit fer canvis en la societat.
L’Anti-apartheid va ser un moviment social que va lluitar durant molts anys a Sud-Àfrica per aconseguir que les platges, els autobusos, els drets i les llibertats siguessin iguals per a tothom, a causa del aldarulls viscuts a Sud-Àfrica, Nelson Mandela, va acabar detingut i a la presó. Una vegada va sortir de la presó, Nelson Mandela, es va presentar a les eleccions i les va guanyar, es va convertir en president de Sud-Àfrica i allà es va acabar el racisme, i va ser un exemple per a tot el mon.
També tenim a les Sufragistes, dones liderades per Emmeline Pankhurst, que van lluitar pel dret a vot de les dones. Moltes dones van acabar empresonades a causa dels aldarulls provocats per tot el país. Emmeline Pankhurst va morir poques setmanes abans de veure la victoria de la seva lluita: veure a les dones votant.
La Revolució dels Clavells va ser un alçament militar que va tenir lloc a Portugal i que va acabar amb el règim polític conegut com a Estat Nou. L’alçament va ser dut a terme pels oficials intermedis de la jerarquia militar (el MFA), la majoria dels quals eren capitans que havien participat en la guerra colonial. Tothom es va adonar de la gran errada que feien al seguir a l’Estat Nou. A causa d’això aquest alçament només va tenir quatre morts. I va donar pas a la Portugal que coneixem avui.
Una revolució social més de casa nostra va ser la Vaga de la Canadenca. El conflicte va començar al gener de 1919 quan l’empresa Riegos y Fuerza del Ebro, filial de la Barcelona Traction Light and Power (coneguda per «La Canadenca» per ser de capital canadenc), va introduir canvis en les condicions de treball del personal de facturació, cosa que representava una disminució dels sous. Els treballadors van demanar l’assessorament i suport del Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat de la CNT, i aleshores la direcció de l’empresa respongué amb l’acomiadament de vuit dels treballadors afectats.[3] El 5 de febrer, la resta del personal de facturació es va declarar en vaga de braços caiguts, en solidaritat amb els seus companys. La nova resposta de la direcció de l’empresa fou l’acomiadament de 140 treballadors de la secció de facturació, substituint-los per personal d’altres seccions.
Aleshores els treballadors del departament de Producció i Distribució es van solidaritzar amb els acomiadats, i el dia 8 de febrer la vaga era gairebé total a l’empresa. El 10 de febrer, la direcció de La Canadenca va llençar un ultimàtum als vaguistes. La tensió augmentà encara més en ser assassinat un cobrador de la companyia. El dia 21 de febrer, el Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat de la CNT declarava la vaga a tot el sector i a les empreses participades per La Canadenca (Catalana de Gas, Ferrocarril de Sarrià a Barcelona i Societat General d’Aigües).
Més tard s’hi va unir la ciutat de Barcelona, i, després dels aldarulls, es va arribar a la jornada de 8h que tots coneixem avui.
Per acabar tenim un moviment social que ens va tocar a tots de molt a prop: El Referèndum de l’1 d’Octubre.
Hi pots estar d’acord, o no, però s’ha d’admetre que va ser un moviment social important per a la ciutadania catalana.
Va ser la ciutadania la que va imprimir les paperetes, va enganxar els cartells, la que va amagar les urnes de la policia, i mentrestant la policia sense trobar res. Va ser una mostra d’unitat popular que va aconseguir que l’1 d’Octubre es pogués votar sense dificultats, o no?
L’Estat Espanyol va enviar a la policia nacional per intentar acabar amb el referèndum al cant de “A por ellos”. I van anar “a por ellos” més concretament cap a 1.066 ferits que van deixar de manera greu. A causa d’això la meitat del govern català està actualment a la presó i l’altra meitat a l’exili. No us sona familiar aquesta història?
En resum que la ciutadania té molt de poder, però com hem vist el poder establert farà tot ho possible per evitar el canvi, empresonant a Nelson Mandela, a les sufragistes o al Govern Català, recordem que la societat mana sobre el poder establert.