1. Abstract
The subject of this project is related to the electoral results of June 26th 2016, the results of April 28th 2019 and the results of November 10th 2019. The main objective of this study is to reflect on how the fact that the electoral system of counting votes would change, finding out which political parties would benefit and which would be affected, would influence the results of an election.
2. Objectiu de l’estudi
La idea principal per fer aquest estudi VA SORGIR sorgeix amb una frase que vaig llegir a La Vanguardia: “Veinte provincias de la España vacía pueden decidir la mayoría el 28-A”. Més tard, al diari ABC vaig veure un titular similar : “La ley electoral española que prima a los nacionalistas”.
Després de pensar qué volien dir aquests titulars, vaig arribar a un article que m’explicava com funciona el sistema electoral a Espanya. Vaig descobrir que és un sistema complicat d’entendre , i, és per això, que vaig decidir fer aquest treball, perquè tothom pugui saber quant val el seu vot depenent de la província espanyola on visqui, entendre perquè els vots de les persones que viuen a pobles petits i quasi despoblats tenen més valor que els vots de les persones que viuen a les grans ciutats com Barcelona o Madrid. Un altre objectiu d’aquest treball es proposar un escenari alternatiu, on totes les idees polítiques estiguin representades de manera equitativa i, alhora, que tots els vots tinguin el mateix valor
3. Introducció
Espanya té 46.658.447, habitants, i, traient els menors de 18 anys, 37.416.0371 vots.
A Espanya hi ha un sistema electoral complex i, a la vegada amb una llista molt llarga de condicionants.
Ens trobem en una situació política excepcional (i no m’estic referint al Procés Sobiranista), sinó a una situció a la que, per fi, comencen a referir-se alguns polítics i que els està fent qüestionar-se si el sistema de repartiment d’escons és, podriem dir, just. Aquest és el cas del partit minoritari UPYD. (Unión, Progreso y Democracia.
El sistema electoral que s’utilitza a Espanya està regulat per la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), aprovada l’any 1985 i modificada l’any 2011, que regeix la delimitació de les circumscripcions i l’assignació d’escons a cadascuna d’elles.
El Congrés es compon de 350 diputats que representen a les 50 províncies i 2 ciutats autònomes (Ceuta i Melilla) en que està dividida administrativament Espanya. Segons estipula la LOREG, mentre les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla disposen d’un diputat cadascuna, les altres províncies tenen dos diputats com a mínim. Els restants 248 diputats es reparteixen segons la població empadronada en cadascuna de les províncies
A primer cop d’ull podem veure que aquest sistema electoral provoca que hi hagi circumscripcions sobrerepresentades, com és el cas de Sòria, a la qual li corresponen dos diputats per ser el mínim. Amb aquest exemple podem veure el desequilibri que provoca aquest sistema electoral. Per exemple, a Madrid un partit necessita al voltant de 100.000 vots per aconseguir un diputat, mentre que a Sòria només calen al voltant de 26.000 vots. Dit d’una altra manera: no té el mateix valor decisori el vot d’un elector de Madrid que el d’un de Sòria ( es a dir, el vot de les persones no val el mateix en totes les circumscripcions.)
Un altre aspecte a destacar és que, aquesta llei electoral beneficia aquells partits que tenen molta presència en poques províncies, com és el cas dels partits nacionalistes, mentre que perjudica els partits en els quals la presència està dispersa en moltes províncies, com sempre li ha passat a Unió Progrés i Democràcia, el Partit Animalista Contra el Maltracte Animal o Esquerra Unida (quan es presentava en solitari als comicis).
El mètode D’Hondt, utilitzat per determinar el repartiment d’escons, premia els partits amb més vots alhora que penalitza els partits que, encara que hagin obtingut representació, hagin tret menys vots i exclou els partits amb respatller inferior al 3% en cada circumscripció. D’aquí que, en campanya electoral, sigui habitual escoltar els grans partits apel·lar al “vot útil”.
3.1. La llei D’Hondt
La llei (o fórmula) D’Hondt és un sistema que va inventar el matemàtic i advocat belga Victor D’Hondt el 1878 per repartir els escons en un sistema de representació proporcional plurinominal de partits. El mètode s’utilitza, entre altres llocs, a l’Argentina, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Colòmbia, Croàcia, Escòcia, Eslovènia, Espanya, Finlàndia, Gal·les, Israel, el Japó, els Països Baixos, Polònia, Portugal, Suïssa, Turquia, Xile. En alguns països europeus només per a les eleccions al Parlament Europeu.
Com he dit anteriorment, aquest mètode afavoreix als partits amb més vots. Sovint s’utilitza el que s’anomena la llei D’Hondt modificada, en què només s’atorguen escons als partits que han superat un determinat percentatge de vots, denominat barrera electoral (per exemple, requereix aconseguir 3% dels vots per tenir representació al Parlament de Catalunya o i al Congrés dels Diputats de l’estat espanyol i un 5% per les Corts Valencianes).
El procediment per a convertir els vots en escons seguint la fórmula D’Hondt és el següent:
- S’ordena en una columna la xifra de vots obtinguts per cada candidatura que hagin superat una barrera electoral d’un X percentatge dels vots emesos a la circumscripció.
- Es divideix el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per una sèrie de nombres naturals incrementals (1, 2, 3, …) fins al nombre d’escons que correspon a cada circumscripció. Els escons són atribuïts a les candidatures amb quocients majors seguint un ordre decreixent.
- En cas d’empat, l’escany s’atribueix a la candidatura amb més vots obtinguts. I si els vots obtinguts foren iguals, el primer empat es resol per sorteig i els altres de manera alternativa.
Per tal d’explicar el funcionament de la regla, es pot imaginar una circumscripció electoral on s’hagin d’escollir vuit diputats, i on els resultats de les eleccions siguin els de la taula següent:
| Partit polític | Nombre de vots |
| A | 120.000 |
| B | 100.000 |
| C | 40.000 |
| D | 5.000 |
| E | 2.500 |
No es tenen en compte aquelles candidatures que no hagin superat la barrera electoral. Aquesta barrera electoral, aquest percentatge de vots necessaris varia segons el país: a Espanya és d’un 3%, a Israel d’un 3,25% i a Turquia d’un 10%.
En l’exemple plantejat, hi ha hagut 267.500 vots a candidatures. La barrera electoral del 3% suposa 8.025 vots, i, com que els partits D i E no hi arriben quedaran exclosos del repartiment d’escons.
| Partit polític | Nombre de vots | |
| A | 120.000 | |
| B | 100.000 | |
| C | 40.000 | |
| D | 5.000 | |
| E | 2.500 |
Un cop finalitzat el recompte de vots els resultats obtinguts per cadascuna de les candidatures s’ordenen en una columna de major a menor
A continuació es divideix el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per 1, 2, 3, etcètera, fins a un nombre igual al d’escons assignats a la circumscripció, en aquest cas vuit. Amb aquesta taula s’atribueixen els escons a les candidatures que obtinguin els més grans quocients per ordre decreixent.
Quan en la relació de quocients siguin iguals dos quocients corresponents a distintes candidatures, l’escó s’atribuirà a la que hagi obtingut el nombre més gran total de vots. Si hi hagués dues candidatures amb el mateix nombre total de vots, generalment el primer empat es resol per sorteig i els successius de forma alternativa.
| Partit | Vots | /1 | /2 | /3 | /4 | /5 | /6 | /7 | /8 | Escons |
| Partit A | 120.000 | 1r 120.000 | 3r 60.000 | 5è 40.000 | 8è 30.000 | 24.000 | 20.000 | 17.142,86 | 15.000 |  |
| Partit B | 100.000 | 2n 100.000 | 4t 50.000 | 7è 33.333 | 25.000 | 20.000 | 16.667 | 14.285,71 | 12.500 | |
| Partit C | 40.000 | 6è 40.000 | 20.000 | 13.333 | 10.000 | 8.000 | 6.666 | 5.714,28 | 5.000 | |
En alguns països es permet que les coalicions uneixin els seus vots per fer el càlcul. En altres països, per tal d’evitar aquest problema, els partits petits ja es presenten a les eleccions amb una llista única per tenir més possibilitats de passar la barrera electoral.
3.2. El Sistema Electoral a Espanya
En les eleccions per al Congrés dels Diputats s’elegeixen 350 diputats. En aquestes eleccions s’aplica la llei D’Hondt i un sistema de representació proporcional amb llistes tancades. Les llistes que no obtenen el tres per cent de vots de la circumscripció electoral no es tenen en compte per a repartir els escons. Les circumscripcions es corresponen amb les províncies d’Espanya. Cadascuna té dret a un mínim inicial de dos diputats; els altres 248 es reparteixen proporcionalment segons el nombre d’habitants. A Ceuta i Melilla se’ls assignen els dos escons que queden.
D’acord amb aquests paràmetres, el nombre de diputats per cadascuna de les circumscripcions espanyoles és el següent:
| Circumscripció | Diputats |
| Madrid | 37 |
| Barcelona | 32 |
| València | 15 |
| Alacant i Sevilla | 12 |
| Màlaga | 11 |
| Múrcia | 10 |
| Cadis | 9 |
| Illes Balears, la Corunya, las Palmas i Biscaia | 8 |
| Astúries, Granada, Pontevedra, Santa Cruz de Tenerife i Saragossa | 7 |
| Almeria, Badajoz, Còrdova, Girona, Guipúscoa, Tarragona i Toledo | 6 |
| Cantàbria, Castelló, Ciudad Real, Huelva, Jaén, Navarra i Valladolid | 5 |
| Àlaba, Albacete, Burgos, Càceres, Lleó, Lleida, Lugo, Ourense, la Rioja i Salamanca | 4 |
| Àvila, Conca, Guadalajara, Osca, Palència, Segòvia, Terol i Zamora | 3 |
| Sòria | 2 |
| Ceuta i Melilla | 1 |
3.2.1. 1 vot no val el mateix a tot l’Estat Espanyol
| Nom de la província | Nombre d’habitants (>18 anys) | Nombre d’escons que en té assignats | Nombre de vots necessaris per obtenir 1 escó |
| Madrid | 6.661.949 | 37 | 180.052,68 |
| Barcelona | 5.571.822 | 32 | 174.119,44 |
| Alacant | 1.825.332 | 12 | 152.111,00 |
| Tarragona | 792.256 | 6 | 132.042,67 |
| Girona | 755.716 | 6 | 125.952,67 |
| Lleida | 428.418 | 4 | 107.104,50 |
| Sòria | 88.600 | 2 | 44.300,00 |
44.300 vots de la província de Sòria, valen el mateix que 152.111 vots d’Alacant. Segons aquestes dades, podem dir que el vot d’un habitant de Sòria és més valuós (electoralment parlant) que el d’un habitant d’Alacant? Sembla que la resposta és que sí. És a dir que el vot de la gent de Sòria val més que el vot de la gent d’Alacant.
Veient el gràfic podem deduir que quan l’escó val menys vots, el valor dels vots s’incrementa de manera proporcional.
Els eixos d’aquest diagrama són els següents:
- Cost d’un escó: Població 18 anys que viuen a la circumscripció XEscons que té la circumscripció X
- Valor del vot: Escons que té la circumscripció XPoblació 18 anys que viuen a la circumscripció X
4. Un mon imaginari
Per demostrar que els vots no valen el mateix en totes les circumscripcions, plantejarem un món imaginari.
A l’illa ficticia de Sekai, on hi ha una població de 160 persones, els governadors volen saber quina és la fruita preferida dels seus habitants,. Per esbrinar-ho, decideixen fer una consulta popular on tots els habitants puguin votar. Hi ha només tres opcions per votar: poma, pera o taronja.
Aquests, han sigut els resultats:
| Opció: | Número de vots |
| Poma | 67 |
| Pera | 62 |
| Taronja | 31 |
| TOTAL | 160 |
Segons aquesta taula de resultats podem concloure que ha guanyat la poma. Però amb aquestes mateixes dades i segons el mètode que utilitzem per “valorar” els vots podriem establir que el guanyador es la pera.
Per fer-ho separarem el número de vots en regions (o circumscripcions), com es fa a la majoria dels països, A cada regió guanyarà la candidatura que obtingui un nombre major de vots, tant que així:
Podem apreciar la diferència de resultats comparant els següents gràfics:
En aquests gràfics podem apreciar com un sistema electoral pot fer desaparèixer una idea.
5. Eleccions a les Corts Generals
5.1. 26 de juny del 2016
El diumenge 26 de juny de 2016 es van celebrar eleccions generals a Espanya per escollir les Corts Generals del país. Van ser les tretzenes eleccions des de la transició democràtica espanyola i les segones amb Felip VI com a rei.,
| Partit | % de vots | Nombre d’escons |
| PP | 33,01% | 137 |
| PSOE | 22,63% | 85 |
| Unidos Podemos | 21,15% | 71 |
| C’s | 13,06% | 32 |
| ERC | 2,63% | 9 |
| CDC | 2,01% | 8 |
| EAJ-PNV | 1,19% | 5 |
| EH Bildu | 0,77% | 2 |
| CCa-PNC | 0,33% | 1 |
| Altres partits sense representació | 3,22% | 0 |
I ens va quedar un mapa electoral així:
En una gràfica parlamentària van quedar així:
Però, que hagués passat si s’hagués aplicat el Sistema Proporcional sense cap filtre?
El que hagués passat és que 6 partits haurien tingut representació i, els grans partits, com PP i PSOE haurien obtingut molts menys diputats.
| Partit | Nombre d’escons | Diferència d’escons |
| PP | 116 | ▼21 |
| PSOE | 79 | ▼6 |
| Unidos Podemos | 74 | ▲3 |
| C’s | 46 | ▲14 |
| ERC | 9 | = |
| CDC | 7 | ▼1 |
| EAJ-PNV | 4 | ▼1 |
| PACMA | 4 | ▲4 |
| EH-Bildu | 3 | ▲1 |
| CCa-PNC | 1 | = |
| Recortes 0-GV | 1 | ▲1 |
| UPyD | 1 | ▲1 |
| VOX | 1 | ▲1 |
| BNG-NÓS | 1 | ▲1 |
| PCPE | 1 | ▲1 |
| Escons vuits | 3 | ▲3 |
Els partits que estan marcat en color groc, són els partits que entrarien al Congrés del Diputats gràcies al sistema proporcional que proposo
Amb aquest nou repartiment quedaria un congrés més variat i més representatiu. I ens quedaria una gràfica parlamentaria com aquesta:
Aquestes diferències resultants poden denominar-se de dues maneres:
- Infrarepresentació, si es perden diputats
- Sobrerepresentació, en cas que te n’afeigeixin
També podem posar el gràfic en que comparem els resultats dels dos mètodes, el sistema Electoral i el sistema proporcional:
5.2. 28 d’abril del 2019
El diumenge 28 d’abril, es van celebrar unes eleccions a les corts generals que ningú va descartar d’anomenar-les de “vital importància per al futur d’Espanya” (alguns partits han afegit també el terme de la “unitat d’Espanya”). Aquesta vegada hi ha hagut una pluri-ideologia més gran que a les eleccions anteriors com podem observar.
| Partit | % de vots | Nombre d’escons |
| PSOE | 28,68 % | 123 |
| PP | 16,70 % | 66 |
| C’s | 15,86 % | 57 |
| Unidas Podemos | 14,31 % | 42 |
| VOX | 10,26 % | 24 |
| ERC | 3,89 % | 15 |
| JxCat | 1,91 % | 7 |
| PNB | 1,51 % | 6 |
| Bildu | 0,99 % | 4 |
| CC | 0,53 % | 2 |
| NA+ | 0,41 % | 2 |
| Compromís | 0,66 % | 1 |
| PRC | 0,20 % | 1 |
| Partits sense representació | 4,09% | 0 |
Aquest va ser el mapa que es va presentar a les eleccions del 28-A:
I, en una gràfica parlamentària, va quedar així:
Que hagués passat si haguessin aplicat el métode proporcional sense cap filtre?
El que hagués passat és exactament el mateix que a les eleccions anteriors, que molts altres partits haguessin tingut representació, i els grans partits, com PP i PSOE, haguessin obtingut molts menys diputats.
Amb el Sistema Proporcional els resultats haurien estats els següents (podem veure que molts partits entrarien al Congrés per primer cop):
| Partit | Nombre d’escons | Diferència d’escons |
| PSOE | 100 | ▼23 |
| PP | 59 | ▼7 |
| C’s | 56 | ▼1 |
| Unidas Podemos | 50 | ▲8 |
| VOX | 36 | ▲12 |
| ERC | 14 | ▼1 |
| JuntsxCat | 7 | = |
| PNV | 5 | ▼1 |
| PACMA | 4 | ▲4 |
| EH-Bildu | 4 | = |
| Compromís | 2 | ▲1 |
| CCa-PNC | 2 | = |
| Front Republicà | 2 | ▲2 |
| NA+ | 2 | = |
| PRC | 1 | = |
| BNG | 1 | ▲1 |
| CERO-GV | 1 | ▲1 |
| NCa | 1 | ▲1 |
| Escons vuits | 3 | ▲3 |
Els partits que estan marcat en color groc, són els partits que entrarien al Congrés del Diputats gràcies al sistema proporcional que proposo.
I, quedaria un gràfic parlamentari molt més variat:
Si apliquem el sistema proporcional als resultats del 26-J, podem obtenir dues gràfiques:
- una en la que veurem quins partits que tenen infrarepresentació i sobre-representació, i
- una altra per comparar el nombre de diputats, però aquesta vegada amb els resultats del 28-A
a)
b)
5.3. 10 de novembre del 2019
El diumenge 10 de novembre de 2019 es van tornar a celebrar unes eleccions generals.
Aquests comicis es van convocar un cop acabat el termini del que va disposar Pedro Sánchez per a ser investit com a president del Govern español sense aconseguir el recolzament suficient, degut al fracàs de les negociacions realitzades per intentar arribar a un acord.
Aquests comicis van estar marcats per la recent sentència del Procés que va acabar afectant als resultats a Catalunya.
| Partit | % de vots | Nombre d’escons |
| PSOE | 28,00% | 120 |
| PP | 20,82% | 89 |
| VOX | 15,09% | 52 |
| PODEMOS | 12,84% | 35 |
| ERC | 3,61% | 13 |
| C’s | 6,79% | 10 |
| JuntsxCat | 2,19% | 8 |
| EAJ-PNV | 1,57% | 6 |
| EH – Bildu | 1,15% | 5 |
| Más País | 2,08% | 3 |
| CUP-PR | 1,01% | 2 |
| CCa-PNC-NC | 0,51% | 2 |
| NA+ | 0,41% | 2 |
| BNG | 0,50% | 1 |
| PRC | 0,28% | 1 |
| Terol | 0,08% | 1 |
| Partits sense representació | 3,07% | 0 |
Aquest va ser el mapa que es va presentar a les eleccions del 10-N:
La gràfica parlamentària resultant va ser aquesta:
Però, quin hauria estat el resultat si s’hagués aplicat el sistema proporcional sense cap filtre?
Doncs que els resultats haurien estat els mateixos que a les eleccions anteriors, A més, molts altres partits haurien tret representació parlamentària, i, els grans partits, com PP i PSOE haurien obtingut molts diputats menys.
Amb el Sistema Proporcional, molts partits entrarien al Congrés per primer cop, i alguns en sortirien:
| Partit | Nombre d’escons | Diferència d’escons |
| PSOE | 99 | ▼21 |
| PP | 73 | ▼16 |
| VOX | 53 | ▲1 |
| Podemos | 45 | ▲10 |
| C’s | 24 | ▲14 |
| ERC | 13 | = |
| JuntsxCat | 8 | = |
| Más País | 8 | ▲5 |
| EAJ-PNV | 6 | = |
| EH-Bildu | 4 | ▼1 |
| CUP-PR | 4 | ▲2 |
| PACMA | 3 | ▲3 |
| Escons vuits | 3 | ▲3 |
| BNG | 2 | ▲1 |
| CCa-PNC-NC | 2 | = |
| NA+ | 1 | ▼1 |
| PRC | 1 | = |
| Recortes 0 | 1 | ▲1 |
| Terol | 0 | ▼1 |
Els partits que estan marcat en color groc, són els partits que entrarien al Congrés del Diputats gràcies al sistema proporcional que proposo, i, el que està marcat de color vermell, és el que en sortiria.
I, quedaria un gràfic parlamentari molt diferent:
Aplicant el sistema que hem utilitzat amb els resultats del 26-J i el 28-A obtenim: les següents dues grafiques:
- Partits tenen infrarepresentació i sobre-representació
- comparació del nombre de diputats que es poden obtener amb cadascun dels sistemes electorals
Per finalitzar l’estudi només queda comparar quines de les tres eleccions que hem analitzat s’ajusta més al sistema que proposem:
Veient el gràfic, podem observar que els tres comicis estan molt descompensats. A part d’això veiem com la afirmació que hem comentat al principi de “La ley electoral española que prima a los nacionalistas” es falsa, perquè, com podem observar al gràfic, els partits que sempre en surten més beneficiats són el PP i el PSOE.
6. Conclusions de l’estudi:
La primera conclusió que es pot treure, després d’haver fet aquest treball, va és que el vot de les persones que hi viuen a la famosa Espanya buida val més que el vot de les persones que viuen a les grans ciutats com Barcelona o Madrid pel simple fet que hi viu menys gent i que totes aquestes diferències importants són degudes al sistema electoral que hi ha de Llei d’Hondt. Per què no es canvia? Doncs perquè els partits que governen ja sigui el PP o el PSOE, augmenten exponencialment d’escons gràcies aquest sistema i aquesta llei.
Al principi de tot d’aquesta tesi us vaig dir que proposaria un escenari en el qual totes les idees polítiques estiguin representades i alhora tots els vots el tinguin el mateix valor. Doncs aquí està:
7. Escenari Alternatiu:
L’escenari alternatiu que proposo, consisteix en reconvertir el Congrés i el Senat: Que el Congrés es converteixi en un òrgan de decisions legislatives, i que el senat es converteixi en un òrgan de decisions polítiques.
El sistema circumpscripcional es deixaria tal i com està, només que en comptes de fer-se per a 350 diputats, es faria per a 266 senadors, tant que així:
| Circumscripció | Senadors |
| Madrid | 28 |
| Barcelona | 24 |
| València | 11 |
| Alacant i Sevilla | 9 |
| Màlaga | 8 |
| Múrcia | 8 |
| Cadis | 7 |
| Illes Balears, la Corunya, las Palmas i Biscaia | 6 |
| Astúries, Granada, Pontevedra, Santa Cruz de Tenerife i Saragossa | 5 |
| Almeria, Badajoz, Còrdova, Girona, Guipúscoa, Tarragona i Toledo | 5 |
| Cantàbria, Castelló, Ciudad Real, Huelva, Jaén, Navarra i Valladolid | 4 |
| Àlaba, Albacete, Burgos, Càceres, Lleó, Lleida, Lugo, Ourense, la Rioja i Salamanca | 3 |
| Àvila, Conca, Guadalajara, Osca, Palència, Segòvia, Terol i Zamora | 2 |
| Sòria | 2 |
| Ceuta i Melilla | 1 |
Llavors, la resta d’escons serian repartits entre els governs de les diferents comunitats autònomes: sumant així els 300 escons que té el senat.
Llavors el Congrés dels Diputats estaria distribuït amb el sistema proporcional. I així poder aconseguir la fita de tota democràcia: representar en una sala als 46.658.447 habitants d’Espanya.
Si hagués de resumir tota aquesta tesi en una frase, seria aquesta: l’estadística i les matemàtiques son poderoses, tant, que poden posar i treure presidents.
8. Webgrafia
- idescat.cat: Població total d’Espanya
- ine.es: Població > 18
- mir.infoelectoral.es
- Resultats electorals
- 2 de juny del 2016
- 28 d’abril del 2019
- 10 de novembre del 2019
- abc.es:
- Veinte provincias de la España vacía pueden decidir la mayoría el 28-A”
- https://www.abc.es/espana/abci-ley-electoral-espanola-prima-nacionalistas-201712150236_noticia.html
- lavanguardia.com:
- La ley electoral española que prima a los nacionalistas.
- https://www.lavanguardia.com/politica/20190421/461758968694/elecciones-28a-provincias-espana-vacia-mayorias-claves.html
- ca.wikipedia.org:
- Definició de la llei D’Hondt
- Tipus de llistes electorals