Un dissabte d’octubre vaig anar a veure la pel·lícula de “Ola de crímenes” amb la meva cosina i els meus tiets.

Aquesta és una de les millors comèdies espanyoles estrenada el 5 d’octubre.

La pel·lícula comença amb una dona que es vol confessar de 8 assassinats i tracta sobre la dona divorciada amb el seu fill, i un marit que els vol treure la casa. El marit és insuportable pel seu fill, ja que el menysprea i l’insulta i aquest en un atac d’ànsia li clava unes tisores i el mata. La mare, en veure l’embolic en el qual s’han ficat decideix buscar una quartada i desfer-se del pare. El pare tenia una amant corrupta junt amb una companya, i el pare també estava corromput amb elles, total que intenten trobar el seu telèfon perquè no les descobreixin i jutjar a la mare de què ella era l’assassina sense saber que era veritat, i per altra banda la mare també vol desfer-se d’ell perquè ningú sàpiguen on havia estat al temps de la mort, però el mòbil ara es trobava a un garatge de mudances. La mare en donar-se compte contacta amb els de mudances per recollir el mòbil del seu marit però allà es troben uns traficants que la deixen entrar però en pensar-se que la policia havia vingut per detendre‘ls un dispara al que havia portat a la dona, un altre s’emporta tots els diners però abans de fer-ho li claven un dels seus companys li clava un punyal per emportar-se els diners i ell en veure-ho agafa una metralleta i comença a disparar com un boig matant així a tots menys a la dona però un dels ferits a causa de la metralla dispara amb una escopeta al de la metralleta, total que maten a tots i la mare s’envà corrents amb el mòbil sense ser conscient les que passava.

Per altra banda la xicota del pare i la companya paguen a un policia perquè detinguin a la mare però descobreixen al policia i aquest mata al seu pare, ja vell i és suïcida. En veure que les coses es posaven malament per elles dues fan un tracte amb la mare perquè ella és suïcidi prometent que el fill es quedarà amb l’herència però convencen a la senyora de neteja de casa la mare perquè mati al fill deixant l’herència per elles però aquesta entra a l’habitació on es trobaven l’àvia al llit i el nen no l’aconsegueix disparar a temps i el nen i ella comencen una baralla a mort però l’àvia dispara a la senyora de neteja, ja que en començar la baralla l’escopeta havia acabat allà i l’àvia en matar-la diu – “un tonto menos“-.

Per altra banda la mare es troba amb la xicota i la companya i es pren un munt de pastilles per suïcidar-se però ho vomita tot i comença a barallar-se amb la xicota i la companya se les mira mentre fa una trucada. Al final cauen les dues des d’un pis quedant mitj atordides i la xicota, que es recupera abans comença a ofegar a la mare però la seva pròpia companya li dóna un cop de pala (no se sap perquè) i la mare es treu les sabates de tacó i li clava a l’orella matant així a la xicota entre les dues.

Ni la mare, ni la companya de la xicota són descover-tes, ja que expliquen una història als policies que els surt bé causal-ment i acaba quan el cura amb el que la mare s’està confessant la fa resar per deixar-lo en pau.

Aquesta pel·lícula és molt enrevessada però és una de les millors comèdies i està molt ven representada, ja que en veure-la al cinema s’entén molt bé i fa molta gràcia.