Fa poc vaig començar a fer partits de tenis representant al meu club i jugant contra altres nois de la lliga de juvenils (14-18 anys) d’altres clubs de Barcelona.

El meu primer partit el vaig jugar al club “Polo”, un club enorme amb unes molt bones instal·lacions on es practiquen molts més esports que el tenis, com el pàdel, el polo, les curses de cavalls i molt més. En aquest partit vaig perdre amb una puntuació de 6-2, 6-4 contra un adversari de 15 o 16 anys.

El meu segon partit el vaig jugar al club de natació de Sant Andreu, un club que té instal·lacions de tenis i de natació, on va coincidir que estaven fent un concurs de piscina. En aquest club, més petit que l’anterior, vaig perdre 6-4, 6-3 (aquesta vegada d’un resultat més proper a la victòria per a mi, amb un nen un any més gran que jo.

El meu tercer partit, i el més emocionant el vaig jugar al Club Pompeia, a Montjuïc. Aquest club és petit però acollidor (5 pistes de tenis+ la central, 3 pistes de pàdel i dos frontons de pàdel) vaig jugar el meu últim partit des de aquell moment, on potser vaig guanyar perquè jugava més segur a casa, tot i que el vaig guanyar pels pèls i el partit va ser molt emocionant; vaig començar perdent 5-1 el primer set (un set té sis jocs i el primer que arriba a 6 amb una diferència de 2 el guanya). Després vaig començar a remuntar aquell set, posant-me amb una puntuació de 5-6 guanyant. Després vaig perdre el següent joc, posant-me a una posició de 6-6. Segons les normes, si arribes a 6-6 en comptes de seguir jugant fins a que un dels jugadors li porti 2 jocs a l’altre i guanyi, es fa un “tie break” (qui arriba a 7 punts amb una diferència de 2, guanya el set). Jo vaig començar a guanyar amb una puntuació de 4-0 punts, però quan semblava que tenia el joc guanyat i que només em quedava el següent, el vaig perdre. Ara només tenia una possibilitat de guanyar; guanyar el següent set i guanyar el mini partit a 10 per desempatar els sets.

Quan estava tot perdut vaig guanyar el segon set 6-0, quedant només el mini partit. El rival no es va deprimir per la seva gran derrota al segon set, i es va posar les piles durant el mini partit per desempatar; va començar a guanyar 7-1, quedant només 3 punts perquè ell guanyés. Jo vaig remuntar fins a quan anàvem 8-8 empats, ell va fer un punt (8-9) i estava a un punt de guanyar el partit i jo vaig guanyar el següent (9-9) un altre cop empat. Finalment vaig guanyar els següents dos punts, guanyant així el partit.