Durant l’última sessió de socials els meus companys i jo vam veure un documental que parlava sobre un tema molt important, preocupant i d’actualitat: els refugiats a Europa.
El documental mostrava imatges de famílies amb nens, adults i gent gran travessant el mar en barques petitíssimes rodejades d’unes deu famílies més i el mar que els devia semblar interminable. També deia que el viatge per fugir d’aquella guerra és molt llarg i dur, ja sigui física o psicològicament. Al llarg del documental es veuen imatges de gent impedint l’arribada de nous refugiats als seus països per medi policial (fins i tot hi ha gent que recorre a la violència). Els refugiats vénen des de Síria i han d’arribar fins a països com França, Espanya o Alemanya gairebé sempre a peu. Quan això no passa, es veuen obligats a colar-se a dins de trens a vessar d’altres refugiats esmunyint-se per les finestres del vehicle.
Molta gent acaba morint de gana o de cansament, i molts cops resulten ser nens els que en surten pitjor parats. El documental acaba donant un missatge d’empatia i pietat dient que només són persones que han perdut la casa i que han de ser enteses i ajudades. Hem de mirar d’ajudar a aquesta gent per tal de proporcionar-los possibilitats d’una vida millor.