Aquest matí, els alumnes de tercer hem rebut la visita d’una voluntària d’Open Arms, una organització creada des de zero per Òscar Camps per ajudar als refugiats a alta mar. Van decidir començar a fer això després de veure una imatge tan famosa com impactant: un nen de tres anys mort, estès a la vora del mar amb la cara a la sorra.
Open Arms va començar amb molt pocs socorristes. No tenien ni una barca i anaven amb dues motos aquàtiques rescatant als refugiats de l’aigua, o passant-los d’una barqueta a una altra com podien. Al cap d’un temps van anar rebent ajuda i van començar a comptar amb més material i recursos com ara el veler Open Arms o el Golfo Azurro.
Però no tot és només rescatar a gent, també tenen els guardacostes de Llívia, que no volen que els refugiats passin, amenacen als voluntaris amb matar-los si no entreguen a la gent que han rescatat. Es veu que s’hi acosten de nit, sense llums i irreconeixibles per als radars, i llavors els assalten. tot i així, la organització mai ha entregat un sol refugiat.
No m’ha sorprès, però he de dir que m’ha xocat bastant el fet de veure el que els voluntaris viuen gairebé diàriament. Ens han explicat que veuen nens i adults amb la cara desfigurada per les cremades fetes per la benzina i l’aigua salada, morts al fons de la barca, o gent desesperada cridant de terror, ja que es troben al mig de l’aigua i no tenen res on aferrar-se.