Avui dia l’educació és un tema interessant a parlar. Cada cop els responsables de l’ensenyament, els que es dediquen a la pedagogia, estàn debatent sobre com l’educació haurà d’evolucionar en un futur.
Molts dels experts (tecnoptimistes) afirmen que l’educació hauria de seguir un camí amb plataformes més avançades on, aquestes, poguessin prendre les decisions i estar atents als moviments que cada alumne efectua en els diferents àmbits d’ensenyament. Els arguments que donen per justificar aquesta opinió és cada la societat d’ensenyament hauria de prendre decisions de manera més automàtica, ràpida i eficaç.
Per una altra banda molts dels experts més (tecnopessimistes) estàn totalment en contra d’això. Diuen que en cap moment de la història l’educació ha sigut una indústria i que l’ensenyança no ha de ser un mètode per poder treure diners. Si no que l’ensenyança és una bé públic perquè la gent pugui aprendre i tenir un punt crític sobre la societat, i que no valoren el fet que la gent els hi interessi l’ensenyança per només treure’n diners.
Jo no estic a favor de cap dels bàndols. Per una part penso que òbviament es podrien aplicar plataformes més avançades que prenguessin decisions automàtiques, ja que com diuen els experts seria tot molt més ràpid i eficaç. Però també crec que les decisions automàtiques s poden perjudicar alguns sectors d’ensenyament. Per exemple, imaginem que s’ha fet una nova pàgina web. Una màquina analitza el nombre d’interessats en la web i arriba a la conclusió que només un 10% l’utilitzen. Aleshores la borra. En esborrar la web s’està perjudicant aquell 10% que si l’utilitzava.
També m’agradaria donar l’opinió sobre si l’ensenyament hauria de seguir un camí més econòmic. Citant a Linda Casteñada crec que l’ensenyament és un bé per a la societat i que és necessària per a la gent per tal de poder beneficiar-se en coneixement, i que no s’ha d’utilitzar per beneficiar a la indústria i per poder extreure diners.