Per la classe de socials hem vist una pel·lícula de l’any 1963, El Verdugo, dirigida per Luís García Berlanga. La pel·lícula es basa a Madrid, encara que la producció es hispano-italiana. José Luis és el protagonista, treballa a una funerària i vol viatjar a Alemanya per ser mecànic. Coneix a un botxí i a la seva filla, Carmen, que igual que ell no té sort en l’amor per ser la filla del botxí (ell per treballar en una funerària). Quan l’Amadeo (el botxí) els pilla “en la intimitat” es veuen obligats a casar-se; a més, la Carmen està embarassada. Més tard, quan volen comprar un pis per viure els quatre, l’Amadeo es jubila i el José Luis ha de fer-se botxí per tenir dret al pis (la seva dona no té dret, si fos soltera hauria de poder viure al pis mitjançant el seu pare, com que és casada ha de poder viure mitjançant el seu marit). El problema és que en José Luis no vol matar a gent, no està molt a favor de la pena de mort, i quan han de viatjar tots a Mallorca perquè hi ha un home condemnat a mort, el nou botxí no vol dur a terme la seva feina.
La pel·lícula és una petita referència de com era la societat espanyola durant el franquisme. Parla de temes com ara l’emigració cap a països veïns a Espanya, la pena de mort, el paper de la dona i de l’Església catòlica a la societat. Alguns d’aquests temes no crec que s’hagin tractat amb intenció, sinó que com la pel·lícula està feta als anys seixanta és normal que es vegin reflectits de manera natural.
Com he dit abans, el protagonista menciona un parell de cops que vol emigrar a Alemanya, i la Carmen en un moment diu també que voldria anar a França, encara que diu també que no importa on, només vol sortir d’Espanya. En el moment de la pel·lícula que van tots a Palma de Mallorca es veu que allà és un lloc molt turístic, hi ha gent de molts països des d’Alemanya fins al continent asiàtic.
L’Església catòlica apareix princiàlment quan els protagonistes es casen, però està de fons durant tota la pel·lícula, com quan el José Luis ha de matar al condemnat. El paper de la dona en aquella època és el que coneixem molt bé: la cuinera, la mare, la dona, la filla. En un moment de la pel·lícula, dos homes es barallen perquè un acusa a l’altre d’haver estat mirant a la seva dona d’una manera “inapropiada”. Encara que sembla normal que la culpa d’això la tingui l’home acusat, el marit li diu a la seva dona un cop que les coses s’han calmat una mica: Te he dicho mil veces que no sé por qué tienes que salir a la calle tan ceñida”.
Pel que fa a la pena de mort, estava molt malament vista per la majoria. Alguns sí semblaven d’acord, però ningú volia tener res a veure amb el botxí. Aquests eren despreciats per la societat en general, per alguns més que per altres.