La novel·la comença quan manen a una jove i neòfita periodista per a cobrir un desallotjament. Ella es creu que tot serà tranquil, farà un parell de fotografies i s’anirà. Però, en mig del desallotjament, es troba envoltada de problemes entre la policia i els okupes.
En aquell escenari és on coneix a la Rosa, una policia que li diu que ha d’anar-se’n d’allà.
Però no s’ha acabat d’aixecar que veu alguna cosa estranya en casa. Sense dubtar-ho, surt corrents cap a ella i es troba amb un grafit de mussol. Ella ja sabia que significava però pensava que els policies no.

Sense poder-se treure del cap aquell grafit que sempre va acompanyat amb una desaparició, comença a investigar pel seu compte. No ha apenes començat que decideix parlar amb la mossa, La Rosa, i investigar les dues juntes.

Però la investigació es complica una mica quan la Rosa rep una alarma d’un intent de secrest. L’Anna, amiga de l’Ingrid i la Sònia, a patit un accident quan estava deixant les coses de teatre.
Davant el malestar de l’Anna, l’Ingrid i la Sònia també decideixen investigar.
En mig de la seva investigació coneixen a en Gavroche, un personatge que els ajuda molt a resoldre el seu misteri.
Poc després, les dues amigues baixen a les clavegueres on, segresten a la Ingrid. Sense saber que fer, la Sònia, una noia invident, marxa corrents amb tan mala sort que es perd.

Mentrestant, la Lara i la Rosa han sabut d’un camió ple d’explosius, cosa que les preocupa molt.
Els explosius són dels mussols i, quan s’assabenten els corders, decideixen fer-li’s front. Els corders acaben guanyant aquella mini batalla contra els mussols i la Lara, la Rosa, l’Ìngri i la Sònia s’alegren.

A mi personalment aquest llibre m’ha semblat que tenia molt bona estructura. També crec que era molt descriptiu cosa que et feia que poguessis imaginar-te que estaves allà.
Però alhora m’ha semblat una mica en rebuscat i em solia perdre amb els canvis de temps.
També he de dir que personalment no m’agraden els llibres així, de misteri o investigacions.