Hola estimada lectora! Finalment és final de curs… això significa que d’aquí exactament 6 dies de classe disposaré de tres mesos de vacances! 3 mesos! 90 dies! 2160 hores! D’acord, d’acord… ja paro.
Com anava escrivint s’està acabant el curs, un curs intens, amb moments bons i dolents, de divertits i de no tant. Un curs del qual estic satisfeta en molts aspectes, on he guanyat tant acadèmicament com personalment. Un curs on m’he trobat a gust en molts moments. Un curs on hem vist pel·lícules que valien la pena, on hem escoltat xerrades interessants (i de no tants) i on hem fet sortides que “molaven”.
Òbviament en el Portfoli de l’Ona Tarragón Albó no poden ser tot flors i violes (ho sento estimada lectora) així que malauradament he d’exposar algunes queixes que tinc; Segon, com estava estructurat el curs de segon, em va agradar més, ja que podies provar diversos mitjans de comunicació i al final de cada situació s’havia d’entregar un “producte final”. Malauradament a segon no vaig passar pel millor moment com a persona així que crec que l’hauria gaudit encara més aquest any. Tot i això estic satisfeta d’aquest curs.
Per acabar aquesta entrada escriuré una confessió i no tornaré a entrar-hi perquè em pot agafar un atac de positivitat. Allà vaig: tot i que la majoria part de mi et segueix odiant, estimat dossier d’aprenentatge hi ha una petita part – quasi inexistent – t’està agafant carinyo.