Avui, igual que des de dimarts, he estat malalta a casa. Mentre els meus companys de classe veien una pel·lícula titulada “Die Welle” jo he aprofitat per acabar-me el quart i últim llibre de la saga de la “Reina roja” titulat “War Storm“. Igual que a ells els hi han fet escriure una entrada parlant d’aquest film jo, ja que no l’he vist , en faré una parlant de la novel·la. Intentaré no fer spoilers però, per seguretat, si tens pensat llegir-te’l (ho recomano) no corris el risc de llegir aquesta entrada (sobre tot tu Eva).
L’escenari de tota la saga és una societat on hi ha, principalment, dos classes socials i aquests es separen pel color de la sang dels humans que les composen: Els rojos i els plateados, aquests últims tenen habilitats especials, es a dir, poden manipular elements que es troben a la natura. Hi ha uns (els magnetones) que poden manipular el metall, uns altres (els ninfos ) que fan el que volen amb l’aigua, els calore (Els reis del país on passa la major part de la història) poden utilitzar el foc en la seva conveniència etc. Els rojos, en canvi ,no posseeixen cap d’aquestes habilitats i, per tant són els esclaus dels plateados.
Al primer llibre ja comença un moviment de rojos anomenat la guardia escarlata que inicia una lluita armada contra els repressors plateados. Comença la revolució roja. En paral·lel, la principal protagonista dels quatre llibres, la Mare Barrow, de sang roja, descobreix que posseeix el poder sobre l’electricitat, un fet que semblava impossible. Amb l’ajuda d’en Julian, un plateado, descobreixen que hi ha un nou tipus d’individus, els anomenats posteriorment nuevasangres, rojos amb habilitats plateadas.
No és fins al tercer llibre que apareix la República de Montford, un país lliure de desigualtats entre rojos i plateados, l’únic país en el continent en que no hi governen reis plateados i també l’únic on està permès el matrimoni homosexual.
Al quart llibre, del qual volia parlar avui, entren en joc la comarca de los Lagos (governat per reines ninfas) i Las Tierras Bajas (governat, també, per un rei plateado).
La Mare Barrow i la resta de participants de la Guardia Escarlata volen que Norta (el país on passa la major part de la història), sigui com la República de Montford, mentre que el passat rei de Norta, les reines de la comarca de los Lagos i el rei de Las Tierras Bajas volen que continuï sent una monarquia totalitària.
Si tota aquesta història la combinem amb cada personatge que la forma, li apliquem una mica d’amor, suspens, traïcions i molt més en trobem el còctel meravellós que és La Reina Roja.
I què té a veure aquest llibre de ciència ficció amb la situació d’aprenentatge 401? Doncs molt, ja que, encara que en un altre escenari, una altre època i en una altre realitat ens ensenya el que són els totalitarismes, la democràcia i la guerra. També, a partir d’uns altres personatges clau d’aquesta novel·la, los sanadores de sangre , ens ensenyen que representa el dolor i la malaltia per a ambdós bàndols, plateados i rojos.
Sincerament aquesta saga m’ha encantat, m’ha marcat profundament, és més, m’he llegit l’últim volum de més de 700 pàgines en cinc dies però esperava un final més espectacular, més emotiu. No és que el que ja hi ha estigui malament però per acabar una saga de quatre llibres com aquesta és necessari un final que et deixi sense respiració, que et faci pensar en el llibre durant cinc dies després d’haver-te’l acabat.