Quan parlem de comerç internacional ens referim a tots aquells intercanvis de béns i serveis que fem els humans entre els països i els seus mercats. Aquest comerç ha existit durant tota la nostra història, de fet, ja els grecs es dedicaven a intercanviar mercaderies pel mediterrani. Però, no ha estat fins fa relativament poc que ha pres molta importància en la nostra societat, tant econòmicament parlant com políticament. El comerç internacional, com tot en aquest món, té avantatges i inconvenients i, com sempre, aquest avantatge beneficien més als de les castes superiors i, en canvi, els inconvenients perjudiquen més als que són governats.
Un suposat avantatge d’aquest tipus de comerç és que augmenta la competitivitat, tant a escala internacional com nacional. És a dir, “gràcies” a la mera adquisició de productes que provenen de llocs on la creació d’aquests ha estat més econòmica, fa que la competitivitat incrementi dins de l’estat adquiridor i per tant, que els preus d’aquest baixin. Reitero en la idea que aquest avantatge és més beneficiós pels poderosos, ja que si ets un petit comerciant que depèn dels productes de proximitat com la interaula àlies els camps del Llobregat, no pots competir amb les grans empreses que poden moure’s lliurement per l’institut, també conegut com el món sencer.
Si parlem d’inconvenients, podem destacar-ne dos en concret, aquests són els que, personalment, més em preocupen. El primer de tot és la dificultat idiomàtica, ja que, com cada país compta amb el seu propi idioma, això pot esdevenir una barrera entre nacions, sobretot si estan en desigualtat econòmica. M’explico, en el primer món, en teoria, s’intenta que tots els habitants dels països que en són membres parlin un mínim d’anglès, però molts dels estats en els quals les matèries primeres són conreades estan tan explotats que només els hi faltaria haver d’aprendre anglès. I això no és el pitjor, ja que quan hi ha tal desigualtat no només és l’obstacle l’idioma en el sentit literal, també ho és en el sentit de pensament, els països “poderosos” no estableixen un bon diàleg de negociació amb els més desfavorits. D’altra banda, si ets un dels estats que domina la comunicació internacional tens moltes facilitats, ja que “s’elimina” tota la competència dels països sense aquesta habilitat.
L’altre desavantatge que em preocupa és el risc per als recursos naturals, ja que el transport que s’utilitza per transportar mercaderies són summament contaminants. Quan una petita empresa, en canvi intenta utilitzar medis alternatius per passar d’un país (interaula) a un altre no es fa més que posar pals a les rodes.
Per concloure aquest text ho farem amb una frase sobre la desigualtat que hi ha al món, una desigualtat en el sentit empresarial que s’accentua degut aquest tipus de comerç tan establert en la nostra societat actual. “Ets el que fas, no el que dius que faràs”.