Avui hem fet la primera classe de CMC (Ciència pel món contemporani) i ha estat bastant bé. Hem hagut de fer un article per parelles sobre dues de les principals teories que existeixen per explicar l’origen de l’univers; la del Big Bang i la inflacionària.
Aquest és el text que hem fet l’Eva i jo (gran equip per cert)(Eva luv ya):
L’EVOLUCIÓ DEL CONEIXEMENT; L’ORIGEN DEL COSMOS.
Des del principi de la humanitat l’espècie humana ha intentat trobar una explicació del perquè de les coses, el com dels esdeveniments. Ens hem preguntat, entre atres interrogants, el sentit de la vida; primerament a nivell personal i poc a poc, a gran escala. Per suplir l’ànsia de seguretat que ens aporta tenir una raó de ser ens hem imaginat un seguit d’éssers mitològics a qui hem atribuït aquesta responsabilitat. En la religió cristiana, per exemple, Jesucrist ressuscitat va ser qui va crear la terra (plana), va fer la llum, va crear l’aigua, a Adam i, de la seva costella, a Eva. Arrel de tot aquest sèquit de moviments divins es va crear el món i l’univers com el coneixem ara. Tot i que encara ara hi ha gent (els creacionistes) que segueix permetent que un text bíblic deixi la seva consciència tranquil·la en relació amb la seva existència va haver un moment en la història de la humanitat en que gran part d’aquesta va sentir la necessitat d’eixemplar una mica més la resposta d’una de les grans preguntes. Va ser llavors quan va sorgir la ciència. Al principi no fou com la coneixem avui en dia però poc a poc i gràcies als avenços tecnològics els estudis envers al cosmos han desenvolupat dos teories que, amb el temps, podrien explicar l’origen del tot i en conseqüència, el nostre origen.
En primer lloc s’ha desenvolupat la teoría del Big Bang. Aquesta dona a entendre que arrel del no res tota l’energia de l’univers es trobava compactada en un espai diminut. A mesura que el temps va anar passant la massa compacta que es trobava a l’interior va començar a escalfar-se de manera molt elevada, arrel d’aquests esdeveniments es va produir l’explosió que hem anomenat com a Big Bang. En una mil·lèsima fracció de segon va néixer el que coneixem com l’univers actual. Arrel d’aquí l’energia es va condensar, convertint-se en massa. Entre aquestes partícules vam poder trobar els quarks. Aquestes són partícules diminutes que van construir tot el que coneixem actualment. Més endavant es van començar a crear partícules i les seves respectives antiparticules. Aquestes van ser molt atreients entre si, i a causa d’això s’eliminaven entre elles provocant així gairebé l’extinció d’aquestes, i en conseqüència la nostre no existència. Però per sort algunes d’aquestes van sobreviure, i crearen així la matèria que forma tot el que nosaltres coneixem.
A mesura que el temps va passar l’univers es va anar refredant, de manera que els quarks es van agrupar en grups de tres, donant així lloc als neutrons i els protons. Tot això va esdevenir després dels primers tres minuts de l’inici del temps.
Però tota aquesta teoría compren molts dubtes que no poden ser resolts amb la seva pròpia explicació. Per exemple, el fet de que la temperatura sigui la mateixa en els dos extrems de l’univers, exactament la mateixa. Per a explicar aquesta situació s’ha arribat a la conclusió de que poder el Big Bang no és una teoría suficientment extensa. Per això s’ha desenvolupat la teoria Inflacionària. Aquesta, de manera contrària a l’altre, explicava que no va ser una explosió el que va donar inici a l’univers, sinó una expansió; una expansió unidireccional. Aquesta explicaria així el perquè la galaxia es troba en una forma gairebé plana, sense cap curva visible més que alguns relleus.
Una altre cosa que explica és com la temperatura es la mateixa en els dos extrems; per a què la calor arribi als dos extrems ha d’haver un factor que els hi fagi de ‘missatger’, per fer arribar el missatge, però aquest missatger triga un temps determinat en arribar al seu destí. Segons la teoria de la relativitat d’Einstein, no hi ha cap transmisor més ràpid que la llum, ja que res pot anar més ràpid que ella. Però si tenim en compte que l’univers tal i com el coneixem no és suficientment antic com per que la llum hagi arribat als dos extrems, llavors com és possible haver aconseguit aquesta simetría tèrmica en l’univers? Doncs bé, amb això podem donar a entendre que en un moment donat va haver un factor que va trasbalsar els esquemes i va anar més ràpid que la llum, fent així que l’univers s’expandís de manera exponencial. Un cop en aquest punt podriem pensar que la teoria Inflacionària es incompatible amb la de la relativitat d’Einstein, però no és així. Einstein diu que res que viatgi per l’espai va més ràpid que la llum, però en aquest cas és el propi espai el que s’expandeix, de tal manera que cap dels objectes de dins l’univers tenen una velocitat més elevada que la de la llum. Llavors podem afirmar que sí que és compatible amb la teoria d’Einstein.
Ara bé, la teoría Inflacionària també té buits que es poden omplir amb respostes que dona la teoría del Big Bang. Aquesta última afirma que l’univers està en constant creixement, tot al contrari que la primera. Però, si no està encara ara en expansió com s’explica l’aprovació de la llei de Hubble?
I no és només això. Si donem per bona la teoría Inflacionària hauriem de tenir per errònia la paradoxa d’Olbers, en la que s’assegura que són incompatibles l’obscuritat del cel nocturn i l’existència d’un univers infinit i estàtic. En altres paraules, si l’univers fos infinit i no estigués ni en contracció ni en expansió, llavors el cel nocturn hauria d’estar completament il·luminat, sense regions obscures.