La lletra L és la dotzena de l’abecedari. Aquesta grafia pot fer referència a un personatge de Dead Note (Lawliet), en bioquímica és el símbol de la leucina, en física el nombre leptònim, en tèxtil indica una talla però també pot significar un llenguatge de programació.
Com pot ser que la lletra L sigui tant polivalent i pugui abastar àmbits tan amplis com literatura/cinèma, bioquímica, física, moda o programació i jo, una persona, m’hagi de limitar-me i etiquetar amb paraules com “ciènces” o “lletres”?
Actualment les meves assignatures preferides són literatura universal i ciències pel món contemporani. Deixant de banda el petit detall que cap de les dues entra a la selectivitat hi ha hagut hom que les ha etiquetat a la primera com a “humanitats” i a la segona com a “ciències”. Si em preguntes quines assignatures m’agradaria cursar aquest any et respondré que “biologia” (ciències) i “cultura audiovisual” (artístic). Estic fent el batxillerat social.
No em malinterpreteu, el social m’agrada i les sortides que ofereix també. Però em molesta especialment que s’esforcin per encabir-me en un espai tan ampli com una paraula. Som persones no peces d’un puzle titulat sistema educatiu.