El viatge de final de quart va començar diumenge 31 de Març a les 8 de la nit, quan vàrem pujar a l’autocar que ens va portar fins a Itàlia. En aquest ens hi vàrem passar tota la nit, dormint tant com vam poder.
Després de les poques hores de son abans esmentades, vam arribar a la primera ciutat que vàrem visitar d’Itàlia: Pisa. Aquesta semblava nova-Espanya o Nou-Japó ja que a més de sentir-hi més Espanyol que Italià, vaig veure-hi més Japonesos aguantant la torre que Italians hipnotitzats per les postures dels turistes.
En baixar de l’Autocar ens vam dirigir a la Piazza dei Miracoli i només arribar-hi ja em vaig quedar esmaperduda. Amb el Baptistry San Giovannial davant encara em quedava caminar uns metres més per admirar la bellesa innegable de la catedral de Santa Maria Assumpta i el campanar d’aquesta, la torre de Pisa.
Baptistry San Giovannial 
Torre di Pisa 
Piazza dei Miracoli 
Duomo di Santa Maria Assunta
En acabar d’admirar tant els monuments històrics-culturals com als turistes perdent tota dignitat fent-se fotografies patètiques, vàrem continuar amb el nostre viatge. Una hora llarga més dins l’autocar per arribar a Lucca, una ciutat emmurallada de la Toscana. Els que van ser amb mi quan vaig tocar el terra de Lucca ja ho saben, però potser tu, lector interessat, encara ho desconeixes: Lucca em va semblar molt semblant a Lugo. Fins i tot per al nom.
Bé, un cop vàrem arribar a la ciutat, el que primer vam fer va ser demanar a diversos Italians on ens recomanaven menjar. Com era tard ens vam quedar sense poder anar a un bon restaurant però ens van assessorar dient-nos d’anar a una petita pizzeria del carrer central. La veritat és que pizza era molt bona.
Pizza di Berta 
Gelato
En acabar de dinar vàrem anar a fer una volta per la ciutat, la intenció era perdre’ns pels carrers i allunyar-nos de la zona turística per poder admirar l’arquitectura Italiana.
Al cap d’unes hores vam tornar a l’autocar i vam allunyar-nos fins a Montecatini Terme, el poble on vàrem dormir les dues nits que vàrem passar a la Toscana. Aquest municipi Italià és famós perquè té una gran quantitat de balnearis termals, però, ves per on, no vam visitar-ne cap.
Sense els balnearis aquesta localitat no tenia gaire encant, tot eren hotels i botigues cares. El que sí que tenia era un parc molt bonic que disposava d’una Noria i una màquina que mesurava la força amb què li donaves un cop de puny (la testosterona va fer que les persones del gènere masculí de l’institut haguessin de demostrar qui era el més fort).
El primer dia va ser un dia molt entretingut.