El segon dia a Itàlia ens vàrem despertar a Montecatini Terme sense haver dormit tampoc gaire estona. El primer que vàrem fer va ser vestir-nos i baixar a “esmorzar”. No comentaré el menjar que ens donaven a “l’hotel de tres estrelles”.

Un cop vàrem estar totes i tots preparats vàrem pujar un altre cop a l’autocar i vàrem enfilar-nos fins a Florència. El trajecte va durar unes dues hores i si bé és veritat que no vaig dormir gaire a l’hotel dins de l’autocar vaig quedar-me completament morta.

Ja a Florència ens vàrem posar tot l’alumnat i l’equip docent que ens acompanyava en fila i vam desplaçar-nos fins a la primera parada; La a Piazza del Duomo. Si la catedral de Pisa ja m’havia impressionat, aquesta podia provocar la síndrome de Stendhal.

  • Santa Maria del Fiore
  • Santa Maria del Fiore

Un cop admirada aquesta catedral i havent presenciat una marxa a favor de l’autisme, vam seguir el nostre tour fins a arribar a la Piazza Della Signoria, on hi havien exposades diverses escultures, entre elles David de Miguel Angelo.

  • Fontana di Nettuno
  • Réplica de David
  • Piazza de la Signoria
  • Selfie reglamentari per al safari fotogràfic wordpresero a la Piazza de la Signoria

Va ser aquí quan vam separar-nos en grups d’amics per anar a visitar Florència pel nostre compte, això si, hi havia diversos llocs on era obligatori fer-se una selfie.

Abans de dinar vàrem visitar l’església de Santa Croce que, tot i ser més petita que la Catedral de Santa Maria del Fiore, també em va semblar impressionant. Tots els detalls que adornen la façana i els colors que li donen un acabat prou modern fan que l’església et sembli més que això, una església.

  • Selfie a l’església de Santa Croce

Després de contemplar aquesta església ens vàrem dirigir al ponte Vecchio, un pont amb cases incrustades d’uns colors molt vius. La vista des d’una passarel·la propera tallava la respiració a qualsevol pintor. N’hi havia diversos que feien il·lustracions d’aquelles vistes tan meravelloses.

  • Ponte Vecchio

La següent parada fou al Palazzo Pitti que, si ja per fora deixava a qualsevol sense paraules, per dins et quedaves meravellat pels immensos jardins que posseïa. Només calia imaginar-se als italians del 1458 (l’any en què es va construir el palau) bocabadats davant d’aquell verd per adonar-se del poder de la família Pitti.

  • Selfie al Palazzo Pitti
    (Vam néixer fotogènics)
  • Foto als jardins

Després de visitar tots aquests monuments vàrem anar a dinar. He de dir que no vam encertar gaire el lloc però ho vam resoldre anant a la MILLOR gelateria de la ciutat, per no dir del món sencer.

  • Gelat brutalment bo

Finalment vam anar-nos-en a prendre el sol en una plaça i quan va ser l’hora vam dirigir-nos a l’autocar. Aquest ens va portar fins a la Piazzale Michelangelo, un mirador des del qual podies admirar tota la bellesa de Florència. Per si no n’hi hagués prou, hi havia un músic tocant el violí que donava un ambient romàntic a aquell indret. Crec que si no fos pels turistes, aquella placeta seria, sense cap dubte, el lloc amb més declaracions d’amor de tota Itàlia.

  • Vistes des del mirador
  • Piazzale Michelangelo

Va ser després d’això que vam tornar a pujar a l’autocar per anar, altre cop, a Montecatini.

I va ser un cop a l’hotel que la metxa de la bomba es va encendre.