L’Estiu s’acaba i com solen dir els filantrops d’alta gama tots els finals són un principi. Bé això ho diuen els filantrops i les contes cutres i “tumbr” d’Instagram. Sigui com sigui aquesta promesa d’un principi no em puja la moral, francament preferiria un estiu una mica més llarg, més proper a la infinitat.
I si, voldria que durés més perquè m’agrada dormir fins al migdia i el fet de no tenir més obligació que passar-m’ho bé. Però també pel temps lliure, que en gran part (no diré majoria perquè he fet moltes més coses i no totes productives jeje) he dedicat a llegir. Sincerament crec que tinc un problema greu, es diu llegir massa ràpidament, rollo fast and furious.
Bé, un d’aquests llibres que han donat llum a les nits més obscures (si, em feia il·lusió ser poètica) ha estat Amanecer rojo, de Pierce Brown:
Estratègia. Força. Amor. Traïció. Idees com llibertat o igualtat van morir juntament amb la Terra.
Ara, a Mart, l’equilibri se sustenta en un sistema de castes representades per colors. Per accedir a l’elit dels governants, els daurats han de guanyar-se el seu lloc en una contesa implacable. Però en Darrow no és un daurat. És un vermell, forjat a les entranyes de l’infern. Afilat per l’odi. Enfortit per l’amor. Per sobreviure, ha d’ocultar la seva veritat. Sense oblidar que cada mort, cada pas de la contesa, és per la llibertat. I amb una idea fixa a la ment: no convertir-se en un d’ells, passi el que passi. En un món de foscor, un vermell despertarà sent daurat.
M’ha agradat molt aquest llibre. Us el recomano a totes 🙂