Sortida fàbrica tèxtil a Terrassa
Dimarts dia 4, amb l’excusa d’estar treballant a l’assignatura de socials la revolució industrial, vam anar tot el curs de 3r d’ESO a l’antiga fàbrica tèxtil de Terrassa, convertida actualment en un museu que ens deixa records de l’època dita.
Vam sortir de l’institut a les 8:15 h del matí aproximadament per anar a agafar el tren i dirigir-nos cap a Terrassa.
Un cop vam arribar, estàvem dividits en dos grups entre les 3 classes. Aleshores vam començar a fer la visita amb un monitor que ens va explicar el que us diré a continuació. L’altre grup, mentrestant va començar la visita per una altra banda.
El primer que vam fer va ser anar a veure una gran maqueta de la fàbrica. El monitor, el Marc, ens va explicar que la fàbrica tenia uns 11.000 metres i que tenia més de 300 màquines, i que totes elles funcionaven a partir d’una gran màquina de vapor que movia una roda de més de 2 tunelades.
El sostre de la fàbrica era molt peculiar, tenia unes formes com d’ona, perquè la fàbrica es va construir en una època modernista i, com també un altre arquitecte modernista com va ser Antoni Gaudí, l’arquitecte de la fàbrica tèxtil de Terrassa va enfocar molta part de la seva construcció en la natura, en aquest cas ones. Aquesta construcció permetia que la llum del sol no entrés directament a la fàbrica i ho fes d’una manera més diagonal i no enlluernés als treballadors. Perquè imagina’t que estàs utilitzant una de les màquines de la fàbrica i de sobte la llum del sol t’encega i no veus la màquina. Podries córrer un gran risc de patir un accident si t’enganxessis la mà amb alguna cosa.
Després d’això, ens vàrem dirigir cap a la sala on s’hi trobava la gran roda. Allà va ser on el Marc ens va explicar que la roda costava molt de posar-la en moviment, però un cop ho feia, per un sistema d’engranatges i de barres, politges i corretges, podia moure totes les màquines (més de 300) de la fàbrica. La roda es movia únicament, per la gran revolucionaria invenció de James Watt: la màquina de vapor. Per a fer funcionar la màquina es necessitava només aigua i carbó. Al costat de la fàbrica hi havia un riu d’on hi podien agafar tota l’aigua que necessitessin. A més, gràcies al sostre en forma d’ones, quan plovia l’aigua quedava entre “ona i ona” i per uns tubs que hi havia, baixava fins al magatzem d’aigua. El carbó, en canvi, venia d’altres països, ja que aquí a Espanya no hi havia mines d’aquest mineral. Provenia de llocs com Alemanya o l’Índia.
Després d’això vam anar a veure el lloc on estaven els burgesos i caps de la fàbrica. Era una oficina força luxosa respecte a la fàbrica, hi havia una taula de fusta amb coses d’oficina i finalment, la cosa que cridava més l’atenció: una immensa caixa forta. El Marc ens va explicar que antigament era molt més complicat anar al banc a guardar els diners, com no hi havia targeta de crèdit ni “diners virtuals” els obrers cobraven en efectiu, aleshores el burgès que s’encarregava de la fàbrica guardava molts diners en la caixa forta. Tot i això, el burgès no donava personalment els diners als treballadors, tampoc parlava amb ells i els hi donava les ordres personalment, sinó que al costat de la seva oficina hi havia un majordom el qual parlava amb els obrers.
Al costat de l’oficina hi havia un lloc on cada dia els treballadors havien de fitxar abans d’una hora en què sonava una sirena, aquella sirena anunciava que començava el dia laboral i qui havia arribat tard. Al costat del lloc on fitxaven hi havia unes fotografies de les treballadores i treballadors de la fàbrica. La fotografia era un invent força nou a l’època, i quan et feies una foto el més normal era estar molt content perquè era una cosa que costava molt tenir-ne l’oportunitat de gaudir-la. Però a les fotografies de la gent de la fàbrica sortia decebuda, trista i sobretot cansada.
Un cop vam acabar aquesta part tan interessant vam anar al “lloc de l’acció”. Ens van ensenyar les màquines més importants de la fàbrica.
Primer de tot havien d’esquilar a les ovelles, no eren unes ovelles qualsevol sinó unes que eren especials per esquilar. Agafaven l’ovella i esquilaven les diferents parts del cos, més tard distribuïen les diferents parts en diferents seccions. Havien de netejar la llana, i ho feien fora de la fàbrica, perquè es veu que els productes químics que utilitzaven eren una cosa que feia molta pudor. Com a dada curiosa, en Marc ens va dir que el greix que sortia de la llana, s’utilitzava per a fer productes cosmètics.
Les màquines més importants eren les ordidores, teixidora, la passadora… També hi havia una que havien batejat amb el nom d’El diable o Llop, per la seva perillositat. Era una màquina que servia per desenredar la llana i poder deixar a la vista les fibres d’aquesta. El diable tenia moltes dents que giraven i desenredaven, però que amb el mínim contacte d’una mà d’una persona, podia suposar la pèrdua de l’extremitat i en un possible cas: la mort. Per a utilitzar la màquina utilitzaven nens i nenes, ja que tenien les mans més petites i si hi havia un problema podien posar la mà, però igualment patien un gran risc.
Després hi havia l’ordidora, una màquina molt sorollosa que s’encarregava d’estirar els fils de la llana i enrotllar-los en un fus. Primer la màquina allisava el fil i després amb una mena de “zig-zag” enrotllava els fusos.
Quan vam acabar de veure les màquines vam anar cap a una mena d’aula on vam fer l’últim taller. Ens van donar un paper i una carta on ens deien que havíem de crear un personatge com si fos de l’època. Primer ens van ensenyar el paper on ens ensenyaven quins eren els oficis de la fàbrica i com es cobrava, aquesta és la taula:
| Treballs | Homes sou / semana | Dones sou |
| Teixidors/es | 48 ptas | 32 ptas |
| Rodeters/es | 39 ptas | 28 ptas |
| Anunadors/es | 47 ptas | 32 ptas |
| Pasadors/es | 51 ptas | 35 ptas |
| Cosidors/es | 37 ptas | 27 ptas |
| Borradors/es | 33 ptas | 24 ptas |
| Ordidors/es | 50 ptas | 33 ptas |
| Ajudants/es | 38 ptas | 28 ptas |
| Ordidors/es | 45 ptas | 30 ptas |
El meu grup vam fer un personatge que es deia Eustàquia Duran Pous. Era una ordidora de 15 anys que feia un temps, un dia que portava els cabells deixats, i no amb una cua, se li va enredar el cabell amb la màquina i, per sort seva, només li va quedar una calba. Aleshores a la carta, escrita per la seva àvia, li deia que es passés a ser passadora perquè seria molt menys perillós i cobraria més. Després d’això, hem fet una oca (el joc de taula) en què ens feien unes preguntes sobre la sortida.
Així ha acabat la sortida. M’ha agradat bastant la fàbrica i he après molt sobre com es treballava aleshores.