Benvolgut George,

T’escric des del segle XXl per a comparar la societat que tenim ara i la que en tens tu, em posaré en la situació centrant la teva foto amb el teu amic o company de treball. Segurament la foto us la varen fer algun dia de les jornades dures i de tantes hores que feu en fàbrica de tèxtil. No aparentes tenir l’edat de treballar, però en aquell segle ja havies de començar a treballar des dels 7 a 10 anys. És molt trist veure’t treballar en aquesta edat, quan jo tenia la teva edat estava gaudint de la meva infància. Però en canvi a tu te l’ha estan arruïnen, la meva preocupació en l’edat que tens tu era si trencava alguna cosa, la mama em renyaria o alguna cosa semblant. Però en canvi la teva preocupació és de no fer cap cosa malament perquè o si no et trauran diners del salari i per a la teva família no hi serà prou. I també et preocupes per a portar els diners necessàris, a casa treballaves durant jornades interminables de més de 10 hores diàries, amb unes condicions de salut molt precàries i amb una higiene que deixa molt a desitjar. Molts dels teus amics estaran en el camí de drogues, en canvi els meus estan en camí d’anar a universitat i batxillerat o d’aquí uns anys a treballar. Perquè ara en el segle XXl és obligatori tenir 16 anys per a treballar.

Això no vol dir que la llei que t’acabo de dir s’aplica, a tot arreu de món només s’aplica i és vigent a alguns llocs. Ja que ara mateix mentre escrivia la carta m’he adonat que porto roba de bona marca que segurament està fabricada per a nens i nenes com tu. Ademes encara que intentéssim treure’ls d’aquesta situació en el segle que estem també és difícil perquè els empresaris d’aquestes multinacionals són idèntics que els que tens tu. Perquè amb l’ho rics que són fan callar a totes les teles que intenten parlar sobre aquest tema. Avui en dia també es fan manifestacions d'”esclavitud moderna” que són per a defensar les idees que defensàveu vosaltres en el vostre segle. Encara que vau aconseguir la majoria de les coses que volíeu encara hi queden moltes coses per a arreglar.

Espero que entenguis com les coses són ara i com són en el teu segle, no sé si entendres totes les coses que he posat en la carta o necessitaràs l’ajuda d’un bibliotecari. Si és el cas, no et posis trist que aviat les coses es milloraran.

Cordialment,

Irsa Safdar Khan Kousar