Aquest dimecres 27 de març, vam anar tot 3r a la Facultat de matemàtiques i estadística. La sortida no em va agradar gaire, per no dir gens.
Per anar fins allà vam agafar el TRAM a Francesc Macià, on hi vam arribar caminant. Vam arribar al voltant de les 9, i vam aprofitar per menjar alguna cosa. Cap a les 9:20, vàrem entrar a la facultat, on ens esperaven per començar l’acte de benvinguda, el qual consistia en una xerrada sobre el concurs Planter de Sondeigs i Experiments, el qual celebrava el seu 10è aniversari. La xerrada se’m va fer molt llarga i pesada.
Durant el matí vam fer dues activitats. La primera fou una xerrada sobre l’Idescat, que no em va agradar gens va ser llarga pesada i MOLT avorrida.
Al cap d’una hora i mitja (que era el que durava el taller), vam fer un esmorzar conjunt, on ens vam reunir tots l’alumnat. En aquest, hi havia de tot: sucs, aigua, magdalenes, croissants (normals, de xocolata, farcits de xocolata), ensaïmades, brioix… Ens vam ficar les botes!!
Per acabar, vam fer el taller: “Stat Wars: El poder de les dades”. Aquest taller era una xerrada, primer de tot ens van passar una sèrie de vídeos de diferents sèries i pel·lícules en les quals s’utilitza l’estadística i/o la probabilitat.
Aquests eren els vídeos:
- Black Jack – El problema de Monty Hall
- Numbers
- Moneyball
- Cómo conocí a vuestra madre – Agència Matrimonial
El problema de Monty Hall
En aquest vídeo, el professor li diu a un alumne que triï una porta entre tres, i el seu premi consisteix en el que es troba darrere. Una d’elles oculta un cotxe de luxe, i a les altres dues hi ha una cabra. Abans, d’obrir-la, el presentador, que sap on hi ha el premi, obre una de les altres dues portes i mostra que darrere d’ella hi ha una cabra. Ara té el concursant una última oportunitat de canviar la porta escollida. Tots ens pensàvem que ara hi hauria un 50% de possibilitats a cada porta, però l’alumne ens ensenya com, en realitat, no és així. La intuïció, però, ens juga males passades i fa que ens equivoquem, almenys en aquesta ocasió. Per què? Doncs perquè en fer la primera elecció cada porta té una probabilitat del 33,3% d’amagar el cotxe i aquesta xifra no varia en la segona elecció, així que la segona porta té un 66,6% contra el 33,3% de la primera. Intel·ligentment, l’alumne no canvia de porta.
Numb3rs
Charlie, el protagonista matemàtic, rep dades de cada cas policial, de vegades en gran quantitat. Per a la seva interpretació sovint recorre a l’estudi estadístic i sol concloure fent prediccions en termes de probabilitat. En el fragment que vam veure el protagonista feia aquest raonament.
—Yo diseño un algoritmo y, a partir de los datos de esos
crímenes, el algoritmo busca correlaciones. Necesito las
estadísticas de delitos del último año en el condado.
—Pero ¿tantos datos no añadirán complejidad a la búsqueda?
—cuantos más datos, más probabilidad de encontrar algo.
Es como cuando quieres armar un puzzle…. Pero resolver
un problema de la vida real es como armar un rompecabezas cuando todas las piezas que necesitas están mezcladas con piezas de otros rompecabezas… Tienes que
revisar la caja entera y separar las piezas que son de tu
puzzle. El algoritmo revisa todas las piezas y entresaca
aquellas que encajan.
Moneyball
El fragment de la pel·lícula gira al voltant de com aplicar un mètode estadístic a l’hora de seleccionar jugadors. La clau està a trobar jugadors infravalorats pel mercat (una mena d’anàlisi fonamental) i amb ells poder construir un equip que, sense recursos econòmics adequats, pugui competir amb els grans. En definitiva, trobar talent barat i útil per al nostre equip. I això ho fan a partir de l’estadística.
Agència matrimonial
En el cas del capítol de l’Agència Matrimonial, de “Cómo conocí a vuestra madre”, la dona de l’agència li demostra al noi que només és compatible amb 8 persones de tot Nova York. Aquesta xifra l’aconsegueix gràcies a l’estadística. Amb totes les dades que sap la dona, aconsegueix eliminar a totes les casades, lesbianes, exparelles… Finalment, la xifra que va quedar, va ser 8.
Després ens van explicar l’experiment del “Te amb llet o te amb llet”. L’experiment consistia a poder classificar 8 gots amb coca-cola (A) i coca-cola 0 (B) (quatre del tipus A i quatre del tipus B).
El càlcul per saber el nombre de combinacions possibles qui hi ha és el següent:
8·7·6·5=1680
4·3·2·1=24
1680/26=70
Procediment:
- Agafar voluntaris
- Treure’ls de la sala per posar els dos tipus de Coca-Cola
- Fer que entrin els participants
- Fer que cadascú classifiqui 8 gots (4 de tipus A i 4 de tipus B)
- Comprovar
Aquesta sortida va ser mooolt avorrida i no la tornaria a repetir. En l’únic que em quedo amb l’esmorzar!!