La primera tasca que em fet de socials de la situació de “d’identitats” és que vam veure una cançó que parlava de diferents discriminacions d’identitats.

Aquesta cançó parla sobre que no hi ha d’haver cap mena de discriminació per ser d’una religió o d’una alta, de ser home o dona, o pel simple fet de ser diferents. També parla sobre el tema que no hi ha d’haver morts ni matances, ja que el més balous que tenim és la vida, i que em de respectar a tothom. El fet que desaparegui al llarg del vídeo és una manera d’explicar que ell no se sent identificant amb cap etiqueta social, tant de cultura, com de religió o com de nacionalitat. És una cançó que toca diferents temes però que en el fons tots acaben parlant de la discriminació per la teva identitat.

Més tard hem vist un vídeo d’una xarrada del TED que l’autor de la cançó ens explica com la va escriure i d’on es va inspirar. Ell explica que la família de part del seu pare eren jueus i de part de la seva mare cristians, deia que per ell mai havia sigut extarny veure aquelles dues cultures varejades. Una nit estava amb Juaquin Sabina i aquest li va proposar que esbirbis una cançó. Rapidament va agafar el que mes a prop tenia i va començar a redactar uns petits versos en un posagots. El seu amic li va proposar que escrivís la cançó en dècims i ell sense saber quin tipus de gènere era va acceptar. Dies després va investigar sobre aquest gènere i va descobrir que es va inventar a Espanya en l’epoca barroca però que al llarg dels anys va desaparèixer. D’Espanya va anar a parar a Llatinoamericà, en la qual encara es conserva. Ell explica que en els diferents llocs es pensen que aquest gènere va ser inventat en el seu país molts anys enrere. Per escriure la cançó es va inspirar en un pensament. Ell tenia l’estructura de la dècima i les idees per a la lletra però el que mes esforça li va suposar va ser quadrar les idees amb les rimes característiques.

No m’agrada sentir-me dins d’unes etiquetes establertes per la resta de gent, és a dir, jo vull que em coneguin com a Blau. No vull ser descrita nomes pel lloc d’on vinc, el meu color de pell o l’idioma que parli. Entenc que hi ha gent que necessiti etiquetes per saber-se entendre a ells mateixos o sentir-se dins d’un grup de gent amb etiquetes semblants, però no crec que per com et consideri la gent t’hagin de tractar d’una manera o d’una altra.

Personalment la cançó m’ha costat d’entendre però quan em posat en comú tots els nostres coneixements i diferents punts de vista he entès coses que la primera vegada no em vaig ni plantejar. La segona vegada que he sentit la cançó he pogut entendre i reflexionar coses miranto en diferents punts de vista, tan dels meus companys de classe, com els del mateix escriptor.