El dilluns passat, Betevé va entrevistar al professor d’història a la UB Àngel Casals, que ens va explicar una mica sobre la història de la privacitat.
Va començat dient que la privacitat no ta tenim des de sempre, que és un aspecte que hem anat adquirint amb els anys, ja que als pobles primitius no hi havia res que es considerés privat. Tot i que, anys després, concretament a l’Antiga Grècia ja n’hi havia, encara que només tenia privacitat la gent famosa o amb diners, que tenia intimitat davant del poble, però entre ells no n’hi havia de cap tipus ja que fins i tot les habitacions dels seus “edificis” eren sense portes.
Més endavant, la privacitat comença a notar-se més: desapareixen els banys publics, encara que als hotels encara compartien llits amb desconeguts i a les nits de noses podia haver “testimonis” a l’habitació on eren els nuvis per “comprovar que el matrimoni s’havia consagrat”.
Cap al segle XVlll, els ciutadans solien ser espiats contínuament ja fos per forasters, enemics, o fins i tot per seu propi govern, que mitjançava cossos de policia secreta.
Al segle XlV la privacitat esdevé un dels drets més importants per a l’ésser humà.