Ahir, 12 de setembre va començar el nou curs 2019-20. Aquest any és el meu últim any.
Avui, per començar oficialment el curs, ens han fet unes petites introduccions de les dones que li donen nom als nostres itineraris. Hem començat per la Rosalind Franklin, el meu itinerari. Aquesta dona va ser reconeguda per ser una de les principals contribucions per a poder “fotografiar” una estructura d’ADN. Encara que va trigar bastat en atribuir-se un mèrit. Ella volia ser científica des de jove i així ho va fer. Un cop es va treure la carrera, va començar a treballar al món de la ciència. Encara que Rosalind era una dona brillant, els seus companys de treball la tractaven com a una inferior. I encara que va ser ella la pionera en el tema de l’ADN se li va atribuir el mèrit a dos científics que poc després serien guanyadors del premi Novel del 1964.
Hem seguit amb l’Ada Lovelace. L’Ada Lovelace es va especialitzar en l’àmbit tecnològic. L’Ada era filla de Lord Byron, un dels grans poetes britànics; i de Anne Isabella, una dona que es va criar entre religió i matemàtiques. Com que la Anne no volia que la seva filla fos igual que el seu pare, creatiu, imaginatiu..; i la va posar a estudiar matemàtiques. Anys després, entre les matemàtiques que va aprendre i la creativitat que va heretar del seu pare, es va convertir en la primera persona en crear una programació complexa d’un ordinador.
I per últim hem vist tots els estudis de la coneguda sociòloga Margaret Mead. Hem vist i comentat el que va fer per veure si la pressió que tenen les dones (per ser maques, anar ben vestides…) era degut a la societat o a elles mateixes. Amb aquell estudi es va demostrar que tot era culpa de la societat, que les dones vivien lliurement si no tenien una societat que les jutges.