Durant aquestes dues setmanes, hem produït un projecte artístic per intentar transmetre una emoció o vivència que haguem viscut.
Ja farà un temps (a mitjans de 3r de l’ESO) que amb el meu grup d’amics vam començar a crear un seguit de curtmetratges audiovisuals en els quals reflectíem diferents actituds i aspectes de la societat. Durant aquest, temps diria que ens hem sentit majoritàriament feliços i útils dedicant el nostre esforç en la realització d’aquests vídeos. Per aquest fet, volem reflectir en un últim vídeo tot aquest record i melancolia que sentim en aquest moment. A més, també volem donar a entendre la por de l’oblit de la nostra relació en un futur pròxim de separacions acadèmiques. Totes aquestes emocions estan perfectament relacionades amb la intenció de projecte que vam realitzar.
Per a la inspiració del meu projecte, que volia que sigués un curt audiovisual, em servien dues reflexions que vaig fer. La primera és que, com a tot metratge, necessita una preproducció i temps de reflexió per saber que realitzar. La segona, és que em baso en el fet que tots podem ser artistes per aplicar-lo a la meva persona, ja que en el fons, d’artista professional en tinc ben poc. Personalment, no sé del cert encara si aquests fets m’han ajudat per la tria del meu projecte.
A continuació podeu llegir la història:
Algú està tocant el piano i de cop sona el timbre. Entren dos crazyburgers(1) amb el Biel en cadira de rodes i atordit. Deixen el Biel al sofà i li donen cops fins que torna en si. El Biel no se’n recorda de res i li falta un peu. Per descobrir que ha passat construeix-ho un aparell per viatjar als records del Biel. Prem-ho un botó o alguna cosa per l’estil i desapareixem tots. Seguidament apareixem a una sala negre asseguts en un sofà i al nostre voltant van passant records molt random(2) amb easter eggs(3) com del Franco o d’altres pelis acabant amb un reflexe del que passa a través d’un ull que representa la nostra manera d’entendre la realitat. Fins que de cop un paper és arrugat pel ninot de l’Ikea de fusta en el que es veia l’escena anterior i el ninot es menja el paper (amb stop motion). Mentre passa això hi ha un so de mastec que dóna pas a un so d’empassada amb una gola movent-se que és la del Biel mentre veu aigua abans que l’Arnau li fiqui pel cul. Seguidament hi ha uns quants intercanvis de plans mentre sona el Danubi és blau entre la pelvis en moviment de l’Arnau, la cara de plaer del Biel mentre salta a un llit elàstic i les nostres cares de sorpresa davant el succés. Més tard, el Biel extreu un bebè per algun orifici encara no concretat que surt disparat cap a la finestra. Després, hi ha diferents pasades per altres pelis que hem fet (molt ràpides) buscant el nostre objectiu. Seguidament, apareix el Biel mirant l’ordinador i les versions “dark”(4) surten de l’ordinador. Hi ha una lluita en la qual el Biel acaba perdent i se li borra la memòria. Seguidament les versions s’escapen de casa i més tard l’Arnau apareix i el posa en una cadira de rodes i truca al Joan dient-li que s’ha trobat el Biel a casa. Seguidament sortim tots del Biel i mirem per la finestra i hi ha vaques i hamburgueses volant en un fons estel·lar. Més tard, comencem a volar per l’espai i apareixem a una sala amb les versions “dark” hi ha una batalla èpica i aquestes s’escapen per un portal que porta al moment en què apareixen per l’ordinador del Biel. Hi ha passos en velocitat ràpida del bucle temporal que desemboca en una llum blanca i al final apareixem en una sala amb el bebè llepant el peu del Biel i diu Im back amb llenguatge “gugu gaga”(5). De sobte comença a riure i s’intercanvia la seva posició amb la del Biel que xupa el seu peu i el bebè desapareix. Posteriorment, el Biel es posa el seu peu. Hi ha una pantalla en negre que diu un temps després. I apareixem els 4 bevent una coca-cola. Més tard el Biel i l’Arnau van al lavabo i quan tanquen el pestell apareix el bebè i els fa desaparèixer. Finalment, el Joan i l’esteve es pregunten perquè hi ha 4 coca-coles com si faltes algú. L’altre diu que no se’n recorda i s’acaba.
Crazyburgers → Crazyburgers és l nom que conforma els 4 integrants del grup.
Random → Peojectes subrealistes i a l’atzar.
Easter eggs → Misatges subliminals.
Dark → Dark són les nostres versions dolentes.
Gugu Gaga → Llenguatge de bebes.
I aquí, podeu contemplar el que va sorgir d’aquesta:
Espero que us agradi i que entengueu alguna cosa.
En resum, podríem dir que ha sigut un projecte molt ambiciós i interessant amb tocs d’abstracció i surrealisme. La Noch és un projecte que reflexa la por i l’oblit a a partir del records. Des de les figures més innocents com serien les d’un nadó que quereix d’aquestes emocions. Fet que el fa més poderós. Per tant, totes aquestes expectatives s’han reflectit al projecte tot i que sigui complicat d’entendre-les. Llavors, el bebé representa el naixement dels vídeos des del curt del sida realitzat a tercer d’ESO gràcies a un projecte de biologia fins al final, i amb el que això comporta: L’oblit.