Durant aquesta situació, dins de l’àmbit de català, els alumnes de quart d’ESO de l’institut Viladomat, hem visitat l’arxiu Maragall, ja que hem estat estudiant una mica la vida de l’escriptor i poeta.
L’arxiu és en veritat la seva casa on va viure tota la seva vida. I gràcies a la visita turística pels interiors d’aquesta ara mateix podeu estar llegint la següent biografia:
Joan Maragall i Gorina va néixer a Barcelona l’any 1860 envoltat d’una família altament acomodada. Ja de ben jove, després d’haver finalitzat el batxillerat, el seu pare el va exigir de continuar amb la tradició i fer-se càrrec de la seva indústria tèxtil seguint amb el llinatge de l’empresa del burgès. Com molts poetes en la mateixa situació, ell va decidir d’anar pel seu conte i convertir-se en un gran artista. Abans de narrar el fet que el convertí en un dels poetes més importants del modernisme català, cal esmentar que l’any 1891 es va casar amb la jove (comparada amb ell) Clara Noble, amb qui va tenir 13 fills. Llavors, ens remuntem a l’anterior fet anomenat els jocs florals de l’any 94 del mateix centenari on guanya espectacularment amb la composició de la Sardana. Un any més tard, pública el seu primer poemari amb l’espectacular nom de Poesies on se situa el seu poema més conegut: La Vaca Cega. Amb l’aboliment de l’imperi espanyol gràcies a la independència de Cuba i Filipines del país, Maragall pren consciència de la seva classe i de com aquesta abusa de la població. Per tant, en Joan el que fa és criticar a través del periodisme a la burgesia. Durant els anys posteriors, segueix publicant poemes com el comte Arnau, l’Elogi de la paraula o cants i Visions amb inspiració romàntica, sobretot de Goethe. L’any 1909, sorgeix la revolta de la setmana tràgica on Primo de Rivera es disposa a afusellar Francesc Ferrer i Guàrdia acusant-lo del principal instigador. Amb això, Maragall escriu la ciutat del perdó perquè el dictador no sentenciï al pedagog. Desgraciadament, no assoleix el seu objectiu i el 1911 mor com la majoria de la gent fa.
Personalment, crec que la seva vida va ser com la de qualsevol escriptor. Però la seva casa és espectacularment burgesa i no em faria res poder-hi viure.