Avui divendres 16 de novembre hem anat a veure una obre de teatre. Aquesta es titula “festa de ball per salvar el món”.
Només arribar, l’actor principal ens ha avisat de què el lloc on estàvem asseguts no tenia per què ser el lloc on, en finalitzar l’espectacle, ho estiguéssim. Aquesta frase ja m’ha donat una idea del que ens esperava.
Aquesta obra, bàsicament, relacionava catàstrofes que s’han produït al llarg de tota la història de la humanitat amb els balls que es ballaven en l’època que succeïren aquests desastres. Per fer-ho utilitzaven el recurs causa-efecte, de manera que deien que aquests balls eren els culpables dels desastres esmentats anteriorment.
En finalitzar l’obra, el creador de l’obra ens ha explicat que van fer-la perquè la gent reflexionés sobre que, la majoria de nosaltres, ens creiem tot el que ens diuen a les notícies, quan aquestes estan, moltes vegades, manipulades.
Personalment crec que sense aquest aclariment final no s’entén el missatge que l’obra vol transmetre. I, tot i que m’ho he passat realment bé, crec que aquesta obra no se’ns hauria d’haver presentat com a “una obra que explica la història del ball”. Igualment també ha estat bé, ja que tret dels que qualifico d’avorrits, tots hem estat ballant molta estona.