Per socials ens han demanat que triem un documental i jo he triat “Matar el monstre”. És un documental que parla sobre la mutilació genital femenina. Fa poc vaig sentir a parlar d’aquest tema, i em va sorprendre molt que no s’en parli ni es faci coneixer. Em sembla indignant que tan sols existeixi aquesta pràctica. I per això he decidit fer el treball sobre aquest tema.
El documental ens explica el que és la mutilació genital femenina (MGF) i quina es la situació actual al món d’aquesta pràctica a traves del testimoni de dones que han estat víctimes i ens expliquen com ho van viure de petites i com ho han superat.
La mutilació consisteix en extirpar el clítoris i part dels genitals externs. Aquesta pràctica es fa a 29 països, la majoria de l’Àfrica subsahariana, però també a regions de l’Orient Mitjà, l’Àsia i Amèrica Llatina. És una tradició realitzada per raons culturals, religioses i socials, sense una finalitat terapèutica. En la majoria dels casos no saben ni perquè ni quan va començar aquesta pràctica, simplement ho fan per tradició, ho veuen com un ritual que s’ha de respecta. Els objectius són varis, com el d’evitar sentir plaer sexual, la “higiene”, que les dones puguin arribar verges al matrimoni, etc. Les dones no sotmeses a aquesta mutilació són considerades impures i poden arribar a ser rebutjades en les cultures on es practica.
Al documental ens parla Adriana Kaplan, què és una antropòloga argentina directora de la Fundació Wassu de la Universitat Autònoma de Barcelona i experta en salut sexual i reproductiva amb dedicació especial a la prevenció de les mutilacions genitals femenines. Ella, des del 1989, ha estat investigant a Gàmbia, Senegal i Guinea Bissau sobre salut sexual i reproductiva, centrant-se en l’estudi i la prevenció de les mutilacions genitals femenines. Al documental ens explica tot el treball que ha fet ella i les coses que ha conseguit durant aquest anys. El seu objectiu és erradicar completament la mutilació a 2030. S’ha dedicat a fer investigacions abordant diferents aspectes socioculturals, legals i mèdics de la MGF. Entre altres coses fa xerrades amb dones i nenes africanes i organitza classes pel personal sanitari dels paisos africans.
Al documental també ens parla una noia que és diu Jumma Jeilow. Ella te 25 anys i va neixer a Banyoles, tot i que la seva familia es de Gambia. Als 5 anys, en unes vacances a Gambia la van mutilar amb ella i les seves dues germanes de 11 mesos. Quan la mare va marxar al metge, la avia les va agafar, amb 4 dones més i els hi va fer la pràctica. La Jumma ens ensenya el lloc exacte on els hi van fer i ens explica tot el que va patir. Recorda plorar molt i molt, i que una hora després al intentar pixar, semblava que li cremessin la vulva. Li feia molt de mal.
A nivell global, es calcula que hi ha almenys 200 milions de nenes i dones mutilades a tot el món i cada any es mutilen els genitals a 3 milions de nenes. Els països amb la prevalença més alta entre nenes i dones de 15 a 49 anys són Somàlia (98%), Guinea (97%), Djibouti (93%) i Egipte (87%).
És una pràctica que viola els drets humans, i un tipus de violencia masclista que no s’hauria de permetre. No només pot afectar a les víctimes físicament, sino tambe psiquicament. Per inculcar valors d’una cultura no s’ha de tallar cap part del cos de ningú. I per més que a nosaltres no ens afecti, és una cosa que exsisteix i hauriem de fer tot el possible per contribuir en contra de la mutilació genital femenina, començant simplement per parlar del tema.