El passat dijous 21 de Febrer els alumnes de quart van anar a Glòries a veure una obra de teatre titulada en memòria de les oblidades. Jo, gafe de naixement estava amb una bona infecció al sofà de casa. Bé, anem a ser positius (sí, avui estic optimista), tot i que em vaig perdre la que per molts va ser la millor obra que hem anat a veure amb l’institut no tot foren males notícies, “gràcies” a la malaltia he descobert una nova sèrie.
Aquesta sèrie, no gaire bona en els primers capítols, m’ha enganxat per complet… i sense més dilació…. us presento la meva salvació per no sucumbir a l’avorriment malaltís… The 100 (si, ja sé que ho he escrit al títol però em va el dramatisme).
La sèrie en qüestió tracta sobre un futur on la terra ha estat bombardejada amb bombes nuclears i presumptament està infestada de radiació (si, aquesta cosa xunga que fa que els cérvols tinguin mutacions genètiques com, no sé… disposar de dos caps). Bé, el cas és que la humanitat supervivent està tota anxovada en una nau que orbita la terra, la història comença arran de què en aquesta nau s’adonen que no tenen prou oxigen per sobreviure i, per això, envien a 100 menors d’edat (tots els presos de la nau) perquè vagin a la terra a inspeccionar si és habitable. Apassionant eh?