El dimarts vam anar a l’antiga fàbrica tèxtil de Terrassa, actualment el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a fer dos tallers, un taller sobre engranatges i l’altre sobre la fàbrica tèxtil i la societat d’aquella època.
Al taller d’engranatges vam aprendre que els engranatges són mecanismes que permeten la transmissió de moviment circular per mitjà de rodes dentades.
D’engranatges n’hi ha de molts tipus, i es coneixen des de temps molt antics, a continuació podem veure els més importants:
Engranatge recte
Engranatge cònic
Cargol sense fi
Engranatges amb dents helicoïdals
Engranatge de cremallera
Després vam fer una xerrada sobre la fàbrica tèxtil que hi havia abans en aquell museu.
L’exposició es diu “La fàbrica tèxtil” i explica tot el procés de fabricació dels teixits de llana en una fàbrica de principis del segle XX. L’exposició ocupa una superfície total de 2.200 m2 amb la sala de la màquina de vapor i la nau de producció de l’antic Vapor Aymerich. El recorregut comença al soterrani de la fàbrica, on estan les carboneres, les calderes, la xemeneia i la màquina de vapor, que era el cor de la fàbrica. Després hi ha l’accés a la nau que et deixa conèixer i observar els diferents moments del procés de producció, des de la preparació de la llana per a filar, la filatura, el teixit, els tints i els acabats, i el magatzem.
El sostre de la fàbrica era molt peculiar, ja que l’arquitecte de la fàbrica va estar molt influenciat per l’arquitecte Antoni Gaudí. El sostre tenia forma d’onades, i, la seva orientació, era perfecte perquè hi entrés la llum natural i no es necessités llum artificial per poder il·luminar la fàbrica.
Vam anar a veure la gran roda, que, amb l’ajuda d’engranatges, corretges i molts metres de ferro, activava totes les màquines de la fàbrica.
Després de la gran roda vam passar pels despatxos. A la fàbrica, hi havia dos despatxos: un mes luxós, el de l’amo de la fàbrica (que mai es comunicava amb els treballadors), en aquell despatx hi havia una gran caixa forta, ja que, en aquella època, anar a treure els diners del banc era massa paperassa burocràtica. A part no hi havia diners digitals com hi ha avui dia, sinó que els sous s’entregaven en efectiu. L’altre, que era el del majordom (que feia de “colom missatger” entre l’amo i els treballadors) era una mica més pobre, sense els luxes del despatx de l’amo, però bastant luxós.
A part vam veure una gran imatge de les dones que treballaven a la fàbrica, per molt que, fer-se una fotografia era motiu de celebració, vam poder veure com cap dona era feliç treballant a la fàbrica.
Després de veure la part dels burgesos, vam anar a la part on treballava el proletariat: ens vam parar a veure tot el procés que patia la llana fins a convertir-se en un teixit.
- Esquilar les ovelles:
Per tenir qualsevol cosa, es necessiten matèries primeres, en aquest cas es necessita llana, molta llana. - Separar els tipus de llana:
No és el mateix la part de l’ovella que s’arrossega per terra, la panxa, que la part per on mai passa res, el llom. Així que s’havien de tenir ben separats. - Netejar la llana:
Aquesta, és de les poques parts del procés que es feien fora de la fàbrica, ja que utilitzaven uns productes químics molt forts que feien molta pudor. Per cert, sabies que el greix de l’ovella s’utilitzava per fer productes de cosmètica? - Separar la llana:
Ara comença el torn de les maquinàries pesants: el diable (anomenada així perquè era la màquina que més accident provocava a tota la fàbrica), s’encarregava de separar la llana per així poder fer més endavant fils amb aquesta.
5. Ordir la llana:
Aquest és el moment en el qual la llana es torna a unir, només que en comptes de fer-ho de qualsevol manera ho fa de manera paral·lela per així poder transformar-la en fils.
6. Fer el teixit:
Ara, una màquina s’encarrega d’unir els fils per fer el teixit i posar-ho a vendre.
Després de veure les màquines, vam anar a una sala on allà vam fer l’últim taller del circuit de la revolució industrial.
Primer ens van ensenyar el paper on ens ensenyaven quins eren els oficis de la fàbrica i com es cobrava, aquesta és la taula:
| Treballs | Sou per a homes | Sou per a dones |
| Teixidors/es | 48 ptas | 32 ptas |
| Rodeters/es | 39 ptas | 28 ptas |
| Anunadors/es | 47 ptas | 32 ptas |
| Pasadors/es | 51 ptas | 35 ptas |
| Teixidors/es | 37 ptas | 27 ptas |
| Borradors/es | 33 ptas | 24 ptas |
| Ordidors/es a mà | 50 ptas | 33 ptas |
| Ajudants/es | 38 ptas | 28 ptas |
| Ordidors/es a màquina | 45 ptas | 30 ptas |
Una vegada acabat tot el trajecte vam anar a una classe on, a partir d’informació, uns objectes i unes imatges vam haver d’inventar la vida d’un obrer que treballes en aquella fàbrica. El meu grup es va inventar un personatge que es deia Catalina, era una nena de 14 anys, filla d’una antiga treballadora de la fàbrica que es va tallar els dits amb la màquina que filava la llana. Com que la seva mare ja no podia treballar va haver d’anar ella a la fàbrica, cobrant molt poc i en unes condicions pèssimes. Finalment es va acabar casant amb el conserge de la fàbrica, un home d’uns 40 anys que era el que vigilava que tot anés bé a la fàbrica.