Avui, dimarts 3 d’abril, ha vingut a l’institut Viladomat una docent de l’UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) anomenada Lurdes Rodero per parlar sobre quatre problemàtiques de la història però observades des del punt de vista de les dades i com en molts casos les estadístiques van ser la raó per la qual es van resoldre aquestes qüestions.
Els quatre casos que ens va presentar van ser el del còlera de Londres, el de la guerra de Crimea, l’accident del transbordador espacial Challenger i el reconte de tancs alemanys de la Segona Guerra Mundial.
Jo, em centraré a explicar el primer de tots perquè us feu una idea de per quina línia es va centrar la xerrada.
Durant la tardor de 1848, es va produir una gran epidèmia de còlera a Anglaterra que va causar una gran mortalitat. En aquella època, no es coneixia amb certesa la manera de transmissió d’aquesta malaltia però hi havia dues teories que eren aleshores les més acceptades. D’una banda, estaven els qui sostenien que el còlera s’adquiria pel contacte amb el malalt o amb els seus vestits i objectes personals. En conseqüència, proposaven mesures sanitàries dràstiques com posar la gent en quarantenes i cremar les seves pertinences. D’altra banda, estaven els que donaven suport a la teoria miasmàtica. Aquesta teoria deia que certes condicions atmosfèriques, especialment els vents, transmetien d’un lloc a un altre els miasmes que eren uns vapors tòxics emesos per la matèria en descomposició, els quals transportaven d’un lloc a un altre el còlera. John Snow, un físic anglès, creia que cap d’aquestes teories eren certes, ja que no tenia sentit que una malaltia que atacava a l’aparell digestiu es transmetés per contacte respiratori. Més tard, l’ingeniós físic va fer un mapa per situar i fer un reconte de les morts durant un mes (unes 600).
De fet, la majoria de les defuncions es concentraven en el carrer de Broad Street al costat d’una font d’aigua. Snow, en observar aquest succés va decidir proposar a l’administració de tancar aquesta font, ja que segons el seu diagrama aquesta era la causant dels decessos. A partir d’aquí, la fontana es va tancar i òbviament, el nombre de baixes es va reduir pràcticament a zero. Per tant, gràcies a les dades, a les estadístiques i a la ment d’un brillant innovador, es va poder aturar una epidèmia que hauria pogut arribar a ser més mortífera que la mateixa pesta negra.
Personalment, opino que el discurs de la docent Lurdes Rodero va ser prou interessant i que a més, va ser una manera bastant encertada d’introduir la situació. També, s’ha de dir que ens va explicar una mica quin és el futur professional d’una persona experta en l’estudi i interpretació de les dades. He d’admetre que em vaig quedar considerablement sorprès perquè l’extensió laboral que et dóna el fet de ser una persona que treballa dins d’aquest àmbit és tan gran que és difícil establir un límit.