Una de les activitats del dia de Sant Jordi va ser escriure una història a través d’una plataforma anomenada storybird. Desgraciadament, el conte era massa llarg i la pàgina no l’acceptava. Igualment, aquí el podeu llegir.
Llaunes de sardina, Llaunes de sardines, gavina amb xocolata, xocolata amb gavina. Aquests, van ser els meus primers pensaments mentre estava a punt de conèixer la realitat que m’envoltaria durant tota la meva existència (potser). Recordo, que les estrelles de la fosca nit on em situava ocupaven tot l’espai. Veia borrós, em sentia confús dins de la meva subjectiva subjectivitat.
La meva descripció física és bastant simple i ordinària, tinc tres cames, 4 braços, 1 cap, dos ulls i mig, per a dins de la boca i el més important de tot, un nas de tres forats, òbviament a la part superior del cap, per poder exhalar i inhalar perifèricament, ja que aquest és el sentit més important de tots.
Igualment, tota la meva infància i adolescència es desenvolupava en un entorn que no em proporcionava una integritat adequada. A l’escola, estudiàvem moltes coses com per exemple la geografia de Turquia i la seva capital. Encara que m’avorria a escales inimaginables perquè les meves aptituds suposaven una magnitud d’intel·ligència superior que la de la mitjana mundial. No em relacionava amb aquell món on havia nascut.
Un dia radiant, vaig rebre una carta que deia: Àrea 51, Gavines pirata, Avex. Signat: la teva mare. Seguidament la meva curiositat em va conduir a preguntar-li a la meva progenitora respecte a aquest escrit. I ella em va respondre amb rostre de sorpresa com si no sàpigues que estava parlant. Per tant la seva confusió se’m va contagiar i vaig arribar a la conclusió que ella no havia escrit la carta.
L’únic que vaig entendre de la carta va ser el nom d’Avex, que és una marca de compreses i tampons que va desaparèixer del mercat fa molts anys i ningú sap el perquè. Curiosament vaig trobar unes compreses d’Avex als calaixos de la meva mare. Així que vaig agafar-les per poder determinar si tenien algú que veure amb el tema. Va ser doncs quan vaig decidir trencar-les per saber si hi havia algun missatge secret dintre. Però en canvi la meva sorpresa va ser majúscula, quan davant dels meus ulls es va obrir un portal interdimensional. A causa de la immensa atracció gravitatòria que desprenia el portal, vaig ser absorbit i transportat a un altra dimensió.
De cop i volta vaig aparèixer en una habitació dintre d’una casa que curiosament se semblava molt a la meva llar. Vaig sortir de la meva habitació i vaig veure una figura similar a la meva mare, encara que tenia menys extremitats. Va ser en aquell precís moment quan em vaig adonar que em faltaven algunes extremitats, em sentia incomplet, potser el viatge interdimensional (que em va recordar al dia que vaig néixer) m’havia provocat una mutació física. Va ser doncs quan aquella figura es va dirigir cap a mi i em va dir: Sóc la teva mare.
Em vaig quedar estupefacte, no entenia res del que estava passant. Però ella m’ho va revelar tot. Va explicar-me que abans que jo hagués nascut, un senyor amb una cara molt esperpèntica li va vendre tampons pel carrer de la famosa multinacional Avex. Després del part ella es va adonar que el fill que havia sortit d’ella no era seu perquè tenia la pell de color lila. Es va posar a investigar i va descobrir que el tampó tenia un virus que va fer que el seu fill vertader és tele transportes a un univers paral·lel. En aquest cas jo era el seu fill. Mitjançant l’IP dimensional de la compresa va enviar-me la carta. Em va dir que va investigar sobre l’empresa i va descobrir que estava manipulada per uns pirates licantrops gavina mig peix que experimentaven amb tele transportació interdimensional venent compreses i tàmpax.
Em va dir que va descobrir on estaven les gavines licantrops i que ara necessitava la meva ajuda per matar-los. Jo vaig acceptar l’oferta i vam agafar metralletes de l’atic i vam dirigir-nos cap a l’Area 51 on es localitzaven aquests individus. Un cop arribats a la base militar, vaig utilitzar els meus poders alienígenes (d’aquest univers), per desactivar els sistemes de localització i entrar a la base militar. Ens vam trobar als pirates híbrids gavina mig peix i els vam afusellar rapidament. Hi havia una gavina que encara seguia viva i ja no ens quedaven bales, estava a punt de llençar un ou explosiu, però per sort vaig fer ús dels meus poders extraterrestres per llençar-li raigs làser amb els ulls. Com teníem gana, vam cuinar els cadàvers de les gavines mitges sardines i ens les vam menjar amb xocolata per sopar, també els vam robar unes llaunes de sardina que tenien al magatzem.
Com la dita en castellà diu, “Cada oveja con su pareja”, jo, vaig tornar amb la meva veritable mare i el meu alter ego amb l’altra. Amb tot això, vaig aprendre i descobrir que la veritat de la meva realitat havia variat en el moment de néixer. De fet, la meva figura materna em va explicar que quan jo era una esperma dintre de la bossa del meu pare. Ella es va tele transportar espai temporalment i va anar a parar a la casa d’un desconegut. Llavors, tot va, per fi, cobrar un sentit estable dins del meu punt de vista. Aquests tampons dels quals parlàvem al principi també tenien l’habilitat de viatjar en el temps però el prototip que les gavines havien dissenyat encara es classificava en un estat experimental. Igualment, en el moment de donar llum, a l’interior de la uretra de la meva progenitora es disposava un portal interdimensional que quan jo vaig baixar per les parets vaig viatjar en una altra dimensió intercanviant-me amb un altre jo i a partir d’aquí, va començar tot.
I gràcies a totes aquestes aventures inimaginables. Ara puc estar tranquil amb els meus 4000000000 de dies a punt d’endinsar-me en la interminable nit i narrant tota la meva història perquè la humanitat sigui conscient del que el poder és capaç d’amagar-nos per tal de seguir amb les nostres ignorants i esperpèntiques existències.
Personalment, opino que va ser una de les activitats més creatives que hem fet des de principi de curs.