Benvolgut,
A l’Anglaterra de mitjans del segle XIX en la que tu vius actualment treballa més d’un terç de la població menor de 15 anys. Com que entres dins d’aquesta probabilitat t’he volgut escriure aquesta carta perquè sàpigues quines diferències hi ha entre la teva vida i la meva.
Primer de tot, sóc conscient que treballes entre 14 i 16 hores diàries i que pràcticament estàs esclavitzat pel teu cap. Encara que et sembli difícil de creure, la teva jornada laboral és completament diferent de la meva. De fet, gràcies a que durant la teva època es va iniciar un fet anomenat consciència de classe en el qual els treballadors prenien consciència de l’explotació en què estaven sotmesos gràcies, entre altres coses, al manifest comunista de Karl Marx i Engels. Per tot això i per declaracions dels drets humans i altres organitzacions com l’OMS es va posar un mínim d’hores laborals, vuit, i es va aconseguir erradicar el treball infantil i l’escola es va tornar obligatòria i l’índex alfabetització va augmentar considerablement, ja que vosaltres quasi mai havíeu anat a l’escola. Llavors, en aquestes 16 hores en què tu treballes jo en tinc 10 de temps lliure i 6 en que vaig a l’institut. Desgraciadament, no en tots els països es dóna la meva afortunada situació. En alguns llocs com a Mali l’alfabetització és quasi inexistent i a la Xina o a l’Índia, per posar un exemple, el treball infantil encara és present. Per tant, la meva situació no és universal. A més, també suposo que la teva vestimenta deu ser molt més precària i menys higiènica. Per una banda, el fet de no tenir calçat fa que et puguis contagiar amb més facilitat i que no et puguis rentar la roba amb abundància i que sempre vagis desgraciadament brut també ajuda al fet del contagi de malalties.
En resum, una de les úniques similituds que hi ha entre tu i jo és la de l’edat i per això espero que la teva situació millori com més aviat millor.
Cordialment,
Esteve Escolà
Fotografia de Lewis Hine