El diumenge dia 31 de març, els alumnes de tercer d’ESO de l’institut Viladomat van iniciar el seu viatge de final de curs cap a, la coneguda zona d’Itàlia, la toscana. De fet, ja que el trajecte d’anada es va produir amb un autocar de nom Sant Martí, o alguna cosa semblant, aquest va durar unes 12 hores i com que el recorregut va començar a les 20.00 hores, aquell meravellós dia encara no vam poder veure gran cosa. És per això, que no podeu observar una foto gaire inspiradora a la part inferior del paràgraf.

Resultat d'imatges de autocar dibujo

El dia següent, per tant el dilluns 1 d’abril, vam arribar cap a les 9 del matí a la ciutat de Pisa. Per si teniu algun dubte, el fet d’aquesta visita va ser principalment per contemplar la coneguda torre de Pisa i fer-se la típica foto fent veure que si no fos per l’individu protagonista de la imatge, aquest gran monument es cauria. Òbviament, no vaig ser personalment partidari de fer-me tal reproducció fotogràfica, ja que no és de molta originalitat. Més tard, vam arribar a la ciutat de Lucca on hi havia una gran catedral en la qual no vam entrar i un petit bar restaurant al darrere d’aquesta on vam dinar un plat de carbonara d’un nivell d’exquisitisme sobrenatural. Després del plat, vam fer alguna volta per la ciutat i em vaig menjar una crep.

Quan ens vam despertar en l’hotel que havíem arribat el dia anterior, simplement vam esmorzar i vam fer una visita de tot el dia a la ciutat de Florència. Durant aquell dia tan inspirador, vam visitar el famós Duomo que no vam poder gaudir molt, ja que no vam entrar a dins ni de la cúpula ni de la catedral, el palau Mèdici de la família homònima del nom d’aquest, la catedral de Santa Croce, no tan impressionant com la del Duomo, el ponto Vecchio, on només venen joies i rellotges, i, per últim, l’estada que ens va durar més temps, la galeria dels Uffizi. Aquesta reconeguda galeria d’art, va ser la que ens va portar major estona contemplar a causa de la seva immensitat de quadres i escultures com el naixement de Venus o la Primavera. Entremig d’aquestes visites, val la pena destacar que em vaig menjar uns macarrons al pomodoro i un tiramisú dignes d’admiració. Posteriorment, vam agafar l’autocar i ens vam tornar cap a l’hotel.

L’endemà, va resultar ser un dels dies més productius en el que vam visitar dues ciutats o pobles diferents. Com que la primera em va agradar més, començaré per la segona: Siena. Per ser-nos sincers, a Siena no vam fer el que seria una gran visita amb els meus amics i acompanyants. Va ser més o menys el mateix tipus de recorregut que vam reproduir a la ciutat de Lucca. A grans trets, vam fer una volta per la catedral, molt bonica per cert, i vam anar a dinar a un altre restaurant dels que fan una pasta estratosfèrica. Anteriorment, la ciutat o poble que em va agradar més del dia i potser del viatge va ser el de San Gimignano. Aquest, és un petit conjunt medieval emmurallat que resulta d’un atractiu molt rústic, antic i agradable. Cal remarcar, que el poble no només em va agradar per això sinó que allà vaig menjar el millor gelat que possiblement mai podrà superar les expectatives del gust de la meva llengua. També, un amic meu es va comprar un objecte una mica esperpèntic.


L’últim dia, el vam passar a un vaixell de tornada a Barcelona. A part que vaig estar tres o quatre hores marejat de les quals només vaig vomitar dos cops, potser va ser on m’ho vaig passar millor del viatge. El fet suposo que va ser que estar tranquil, fent voltes pels racons de la zona, veure les onades saltant contra les parets de l’embarcació i jugar a l’Uno i al Mentider va fer que em sentís satisfet. No sé ben bé el perquè, però així va ser.