Hola,
Pel noi o noia que rebi aquesta carta, sóc l’Ona Gracia, una alumna de 3r d’ESO d’un institut de Barcelona i t’escric des de l’any 2019. Suposo que no sabras ni el que vol dir “ESO”. Bé, l’ESO son els Estudis Obligatoris Secundaris, els quals soposo que tu no estas tenint. De fet, d’això és del que et vinc a parlar ara. A l’institut hem llegit una mica sobre l’epoca en la que vius tu, el segle XIX. Concretament sobre la revolució industrial i les condicions en les que treballeu els infant a les fàbriques. Sincerament m’estranya que fa nomes 100 anys les coses anessin com anaven.
No et conec molt pero si conec una mica la teva vida i se que no era gaire fàcil. Des de ben jove treballes moltes hores setmanals i no guanyes ni la meitat del que ara es guanyaria treballant tantes hores. Ara, els nens podem començar a treballar a partir del 16 anys, i fins aleshores, estudiem a l’institut, 6 hores diaries, 5 dies a la setmana, un total de 30 hores.
I no parlem de les condicions en les que treballeu! No exsistien contractes de treball, les vostres jornades són de més de 12 hores i tampoc no hi havia cap sistema de previsió i molt menys cap servei sanitari.
Mira, he trobat unes fotos que em semblen una bojeria:
Els nens esteu tot bruts i amb la roba vella i estripada, fins i tot no porteu sabates! Segur que es perquè no us en podeu permetre unes. A més, segur que deuen estar circulant moltes malalties i la gent deu estar patint molt.
La veritat és que gràcies a això m’he donat conta de la sort que tinc de no haver d’estar treballant aixi com vosaltres. Nomès et puc dir que ho sento molt per tot el que estas passant i gràcies per haver lluitat per canviar-ho. Tot l’esforç fet ha valgut la pena.
Una abraça i molts ànims,
Ona.