De fet, l’últim dia de la setmana del 9 al 13 d’abril, que teníem una sortida planificada la destinació de la qual era anar a la platja per fer una espècie de jornada esportiva. Però, desgraciadament i com era de prevenir, va esclatar una pluja torrencial que ens va impedir anar a la nostra planejada ubicació. Com he dit en l’entrada anterior, ens vam quedar a l’institut veient una pel·lícula anomenada els sense nom.
Igualment, després de veure i d’admirar el film, els nostres respectius professors d’educació física ens van fer anar a les pistes cobertes del parc Joan Miró per fer una sèrie de jocs i activitats per passar el que quedava d’estona abans d’anar-nos a les nostres cases. A l’arribar a la nostra destinació, vam haver d’escalfar una miqueta abans de començar a fer esport. Més tard, vam jugar alguns jocs anomenats d’alliberació com per exemple la cadena. Finalment, com que la gent estava indignada, ja que els pobrets no havien pogut jugar a futbol, jo i alguna altra gent vam haver de suportar aquest magnífic esport.
Personalment, opino que si no hagués plogut ens ho haguérem passat molt millor, ja que la idea de la platja era que cadascú podia jugar al que volgués.