Dins la situació “403. STATU QUO” hem vist la pel·lícula Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb (1964) de Stanley Kubrick.

El director jo el coneixia perquè ja havia vist 2001: A Space Odyssey (1968) i A Clockwork Orange (1971) i havia anat a veure una exposició que van fer al Centre de Cultura Contemporània sobre ell. Així que tenia certes ganes de veure-la.

Considerada avui com una de les pel·lícules més bones de la història, en Dr. Strangelove de Stanley Kubrick fa una sàtira sobre la política de la Guerra Freda i planteja d’una manera còmica l’absurditat i la perillositat de competir per acumular arsenal nuclear dels dos blocs enfrontats.

El guió és una adaptació de la novel·la de Peter George i té la gràcia de tractar amb humor intel·ligent una preocupació real de l’època i fer-ho d’una manera crítica i antibèl·lica. En aquest sentit, la vaig trobar interessant. La pena va ser que la classe va triar veure-la en versió doblada i això, clarament, li va treure encant.