En aquesta última situació hem anat a veure  l’obra de teatre “Memòria de les oblidades” de Tecla Martorell basada en la vida de quatre dones (la Maria, l’Annita, la Dolores i la Teodora) empresonades després de la guerra civil pel règim franquista, tancades al Convent de les Oblates de Tarragona i enterrades en una fossa comuna.

Es veu que el guió s’ha inspirat en l’estudi de documents reals. Per tant, l’obra de teatre recrea una situació real i per això és més impactant quan descriu les condicions en les que les presoneres viuen a la presó i és més tràgica quan explica com és el seu final.

Encara que nosaltres hem tingut la sort de no viure en aquella època, si ho mires bé, no fa tant què va passar. Crec que és important que s’investigui la història de les víctimes, moltes d’elles -com les protagonistes- enterrades en fosses comunes, i se les identifiqui perquè els seus familiars vius sàpiguen què els hi va passar.

Per tant, també trobo bé que l’institut ens porti a veure obres de teatre que tracten el tema de la repressió franquista, ja que, segurament, nosaltres no hi aniríem per iniciativa pròpia, tot i que és important conèixer fets històrics com aquests.